Feia molt temps que teníem el projecte de pujar fins aquesta mítica paret del Pirineu Central. Les vies d'aquesta gran paret sur, visible des de molts llocs del massís de la Maladeta i del Posets, han estat ressenyades de fa molt temps a la clàssica guia Posets-Maladeta del CEC.
Així que el passat dissabte, després d'un bivac al costat del cotxe vam emprendre la dura aproximació d'uns 1100 metres per la Vall de Remuñe. Amb fort pendent i camí de blocs ens arribem al peu de la paret en 3,5 hores (com pesa una corda de 60!). Es veuen bé les vies Jean Arlaud, Ilbera, CADE i la famosa placa verda de la via Cerèza que anàvem a fer. Després d'una immensa tartera de blocs i pedruscall arribem al peu de la via. No trobem cap rastre ni indicació però ens enfilem per un esperó fàcil. No trobem cap peça d'assegurança en tota la via i sí molts trossos de bagues velles pel terra , suposem que caigudes de dalt la paret (abandonaments? ràpels renovats?). Seguim en autoprotecció durant 2 tirades més de IV+ fins sota uns extraploms on ja s'insinua la placa verda a la vora. Malgrat la seva proximitat no veiem com superar aquest tros, no hi ha assegurances a la vista, i d'acord amb la previsió de la meteo, el temps comença a ennuvolar-se així que molt desencisats muntem els rapels per baixar.
En 3 hores més tornem al cotxe i cap a Badalona.
Creiem que per tornar-hi caldrà anar amb una ressenya millor que les que portàvem (croquis de la revista Desnivel)i potser també amb un martell i alguns pitons extraplans que no portàvem.
No hem pogut fer la via però l'intent ha estat bonic. Tornarem?

Joan Pera i Joan Talarn