Ja fa unes quantes temporades que penso que l'esquí de muntanya és una activitat en vies d'extinció als Pirineus. El que he vist aquests últims dies no n'és més que una constatació. El fort vent i la pluja a cotes altes han deixat tot el panorama fet un vidre sobre el qual es fa molt difícil (per no dir impossible) la pràctica de l'esquí. Una capa de gel de textura caramelitzada que s'extén de manera regular per tot el massís. Ho havia vist de manera localitzada, però mai tan generalitzat.
Dissabte sortim de l'estació d'Ordino Arcalís per fer la volta al Fontblanca. La volta l'acabem fent, però amb grampons i piolet. Tot just sortint de les pistes d'Ordino ens calcem els grampons per pujar als Estanys de Tristaina i al Coll d'Abella. Enllacem el descens per plaques ventades on l'acumulació de la neu encara fa possible baixar amb garanties. Abans d'arribar al principi de la canal que ens portarà a l'Estany Rouch ens tornem a calçar els grampons. Enfilem per una canal de inclinació mitjana (45-50 graus) fins l'Estany Rouch i baixem esquiant per les acumulacions de neu ventada fins trobar una canal que baixa fins la vall que mena al Port de Siguer. La baixada la fem amb grampons, que ja no ens treurem fins l'aparcament de Sorteny, tot per un terreny vidriós que fot mitja por.
Tot i això, el dia i la companyia han estat esplèndits, i a l'Alberg Jovell de Sispony ens ha tractat amb molta cordialitat.
César i Pito.