Dijous 24 de Juny del 2004
DOME DE NIEGE
24 27 JUNY DE 2004
El Parc Nacional des Ècrims, situat al Sud-Oest dels Alps, és una de les poques zones dels Alps que encara trobem lliure de telefèrics i de la pressió urbanística que sovint acompanyen a les pistes dSkí.
LEloi Villar, en Juanu, la Núria Gòmez i Jo mateix, varem aprofitar laqüeducte de Sant Joan de 2004 per fer una escapada i pujar el Dome de Neige. Aquesta espectacular muntanya, de 4015 metres dalçada, forma un massís, coronat per la Barre des Ecrims, de 4101 metres. Les condicions de la neu: una fina capa de verglass cobrint la creta , van fer que ens conforméssim amb el Dome de Neige.
Contràriament a altres zones dels Alps, no hi ha telefèric, i per tant, toca currar-se laproximació des del cotxe. El primer dia, Badalona-Ailefroide; dormim a un càmping collonut sota un espès bosc, i aprofitem per fer una prospecció del terreny. El dia 25 pugem la vall fins al Refugi dels Ecrims, situat a 3170 metres, una ascensió continuada fins a la glacera, que amb una inclinació més suau remuntem fins al refugi. Aquest es troba penjat dalt dun esperó a un centenar de metres per sobre de la glacera. El dia és collonut, durant el camí trobem molt poca neu, aquesta apareix per damunt del Refugi del Glacier Blanc. Els dia 26 sortim dhora, és de nit i el camí està solcat per un cuc de frontals que es dirigeixen cap a un mateix punt. Fem cim força dhora. La pujada té algunes esquerdes, el matí és fred i un xic ventós, però la vista és impressionant. Algunes esquerdes i els darrers metres fins al coll, que estan una mica gelats, són les dificultats destacables.
Sort que hem pensat de deixar les coses al peu de glacera, sota lesperó que sosté el refugi. Remuntar els cent metres fins al refugi seria mortal. Baixem directes al cotxe. Un bon sopar, de fogonet i pa amb tomàquet, i cap a casa.
Pep Montes