Diumenge 21 d'Agost del 2011
Ascensió per l'estany de Montoliu
Sortint de Bagergue direcció a l'estany de Liat, per una pista en bon estat i força pendent, per deixar el cotxe més o menys la cota 1700 en un revolt.
Seguint la pista s'arriba a la cabana i al Sauth des Calhaus, abans però el riu Unhola sorprèn amb els seu fons de color carbassa. L'explicació és que el mineral del què estan fetes les roques i el llit son molt rics en ferro, i que quan s'oxida dona aquest color tan peculiar. Tota aquesta vall era plena de mines de zinc i està plena de camins abandonats per on anaven i tornaven homes i el material que n'extreien.
Una mica després de la cabana de Calhaus es veu molt amunt unes zetes d'aquests camins, però penses que no aniràs al principi, sinó que talles per fer drecera costa amunt. Al cap d'una estona trobes que hi ha hagut més gent que ha pensat el mateix i acabes seguint unes fites i un camí, fins ajuntar-te on planeja al camí de les mines, i arribar a l'estany de Montoliu.
Des d'aquí els clàssics ressenyen tres pujades diferents: per la cara sud, per la cresta que queda retallada al fons i la normal. Descartades les dues primeres seguint la normal per una canal coberta per una tartera s'arriba al cim.
Les vistes son extraordinàries, el Tuc de Maubèrme queda apartat de l'eix del Pirineu i es veu molts quilòmetres de serralada. Llàstima de calitja.
Molt poca gent, alguns francesos que venen de la banda d'Urets i uns bascs que fan la travessa dels refugis.
Bibliografia: Guia Pallars-Aran del CEC, d'Agustí Jolís i Mª Antònia Simó, els clàssics.
Ascensió feta per Lluís Pujol