18-05-11

1r. De nou els XINO-XANO (3), cap a la frontera amb França, per pujar al cim de la comarca de l’Alt Empordà, el Moixer, 1443 m., sortim de Maçanet de Cabrenys seguint una pista molt llarga, vorejada de mimoses al principi, fins a l’ermita de les Salines, una esplanada molt gran on deixem el cotxe. Pista amunt fent ziga-zaga, mentre la vegetació es va tornant més pirinenca, fins arribar al cim coronat per una antena, seguim per la carena rocosa, on ajudant-nos amb les mans assolim el Roc de Fraussa, amb una preciosa vista al Vallespir i el Rosselló i el Canigó de fons.



2n. Després ens dirigim al gironès per pujar al seu sostre de 991 m., de nom Puigsou, més conegut per Rocacorba, que és una ermita que s’alça al costat del cim. També és un cim de pista, ja que al damunt hi ha vàries antenes tancades amb un filat, per la qual cosa no es pot arribar ben bé al vèrtex. A aquest lloc us recomano que no hi aneu amb roba fosforescent, ja que els agrada molt als mosquits. El més bonic del lloc, és l’ermita de Rocacorba, el nom de la qual es deu a la forma de la roca on està situada, amb una creu a la punta on tan sols s’hi pot arribar entrant per l’església, cosa no vam poder fer perquè estava tancada. Malgrat tot vàrem grimpar per unes roques del costat, on en Saturi va perdre les claus del cotxe, després del consegüent ensurt, les vam retrobar.



3r. I cap a l’últim cim del dia, Comaestremer de 888 m., sostre del Pla de l’Estany, encara que he d’aclarir que a la guia de sostres, hi consta el Montner, però està equivocat, perquè vam esbrinar a través d’internet, que aquest últim és 5 o 10 metres més baix que l’anterior, (no s’aclareixen amb les mides). El Comaestremer és més bonic de pujar-hi que els anteriors, perquè no és un cim de pista. Després de travessar Banyoles, ens dirigim cap a Pujarnol, s’hi puja per un corriol que surt al costat d’una font que hi ha al davant de l’ermita de St. Nicolau, aquest corriol es va enfilant fins arribar a una espècie de torrent molt difícil de transitar-hi pel forat que la baixada de l’aigua de pluja ha fet al mig, després arribem a una pista, on al cap de pocs minuts de pujada, desemboca en una espècie de cruïlla on s’ha de tirar cap a l’esquerra, i després de creuar una petita esplanada, trobarem un camí estret i poc transitat que va pujant pel mig d’un bosc molt embrollat i carregat de fites. A prop del cim, ens aturem embadalits: al bell mig d’una gran pedra, creix una orella d’ós florida, semblava talment un ram de flors liles, dipositades damunt la roca. La càmera del mòbil va prendre nota.



19-05-11

Vam deixar per l’endemà el Puig d’Arques de 527 m., sostre del Baix Empordà. Aquí també hi ha controvèrsia, ja que realment el més alt de la comarca és el Puig de les Gavarres, que té 535 m. i que agafa el nom de la serralada en que es troba. Per si de cas vam pujar als dos, primer perquè estan l’un al costat de l’altre i també per la mínima dificultat. Passant de llarg de Romanyà de la Selva (un poblet molt bonic), continuem per la pista fins molt amunt, on deixem el cotxe, continuem per un caminoi que s’enfila pel mig del bosc fins arribar al cim, coronat per una bola que és un radar meteorològic, el Puig d’Arques és molt bonic, al costat del radar hi ha una miranda elevada per damunt del bosc, on en dies clars té una vista perifèrica espectacular, es divisa gran part del Pirineu Oriental, el port de Palamós, les Illes Medes, el Montseny..., al darrera d’això hi ha un dolmen de “ corredera”molt ben conservat. El cim de les Gavarres, a part de ser més alt, no té res per significar.