Travessa molt recomanable pels voltants dels murs de Barroude. Ambient alpí i ferésteg al cent per cent. Sortim de l'Hospital de Parzan amb esquís a l'esquena fins el Refugi de Barrosa, que de fet és una cabana. Allí ens calcem els esquís i enllacem per clapes innivades fins que el mantell és continu fins el Coll de Barrosa. D'allí al Cim de Barrosa i descens per una neu primavera excepcional fins el Refugi de Barroude, situat en un ambient feréstec, sota els murs que conformen els Pics de la Múnia, Sierra Morena, Tromouse, Heid i Gerbats. Un autèntic luxe de refugi amb una part hivernal molt acollidora amb llum, matalassos, mantes i aigua a la sortida natural de l'estany. Ens passem la tarda bevent tè, tot contemplant l'esfereidor espectacle del constant espetec de les purgues de neu caient a plom sota els murs de Barroude. L'endemà, dissabte 2 d'abril, el recordaré per a ser la jornada d'esquí de muntanya més calurosa de la meva vida. Ens llevem ben d'hora per foquejar sobre la neu endurida per les baixes temperatures de la nit, però el fet és que a les set del matí la neu ja està feta una sopa. Superem la primera graonada vertical que tanca el circ i perdem desnivell per una neu crosta innegociable. Fem un flanqueig sense esquís, que ens situarà en una graonada just per sota de l'Hourquette de Charmentas. Pugem a l'Hourquette sota un sol de justícia i una neu humida en la que obrir traça es fa realment feixuc. Des de l'Hourquete baixem per una neu molt bona que esdevé humida abans d'arribar a la cota 2100 aprox., on calcem pells i efectuem un llarg flanqueig per a situar-nos a la base del coll de Salettes. Pugem al Soum de Salettes, els últims metres dels quals fem a peu. La vista des del cim és una de les millors dels Pirineus. És immensa: Posets, Aneto, tot el Circ de Tromouse, muntanyes d'Ordesa, Circ de Gavarnie, Balaïtous, Campbieil, Néouvielle...Brutal!! Baixem fins a Piau Engaly fent esquí acuàtic. Ruta cinco jotas!!
Hem fet l'activitat en Quim Aymerich, en Manel Orbay i en Pito Costa.