Sempre hi ha una primera vegada per tot , feia temps que L'Oriol m'havia proposat aquesta via però el misticisme d'aquesta paret en feia tornar enrrera ja que tot el que comporta escala en aquesta paret es magnifica, aproximació ,escalada , descens i con no la grandesa d'aquest indret.
En un dia esplendit ens situent a la base de la paret en una hora d'aproximació quedant impressionat per les muralles verticals de la part mes dura d'aquesta pared.Via de 415mts. grau maxin i obligat V+ i on es faran falta un joc de camelots 0-4,joc d'aliens ,tascons i bagues per les savines,nosaltres no ben portar claus però aquí mai se sap.A les reunions trobaren pitons i arbres o savines totes bastant còmodes i als llargs anirem trobant algun pitó.La via d'un tall molt clàssic ,es mou sinuosa evitant els desploms sempre trobant el camí més evident amb dues parts, una primera menys vertical en busca els diedres superiors de la paret i la segona bastant mes vertical i amb mes ambientillo per aquests diedres.roca bastant bona encare que hi ha cantos que tu temps que mirar . A destacar la 8 i 9 tirades i la dura penúltima tirada un diedre xemeneia amb passos bastant tècnics a meitat del llarg.Nosaltres enllacen les tirades 3-4,8-9 i 10-11 i en unes 5h 30 ja estem a dalt de la pared sempre ben acompanyats per una cordada del Berguedà(Jordi i Ricard) que ens precedia i amb els quals ben fer el dur descens d'hora i mitja fins el cotxe i que ens van obsequiar amb una birra fresqueta al parking.Recomanable per una primera visita a la paret
L'anècdota va ser que a meitat de pared fen xemeneia la camara va dir prou de tants cops i ja no vaig poguer fer mes fotos.
Cordada d'un momieta i un cresta groga.