Com ahir vam estar sols a Canalda, tampoc volem trobar-nos gaire gent i triem la via més “comercial” de la paret de l’Obaga de la font. Trigarem en arribar 1h i 30 min.
Tot i el grau que indica el croquis, sabem que obliga 6b i que hi ha forces parabolts. Esperem poder fer algunes trampetes i poder passar. Tot i els ànims, agafem un joc complert de friends i aliens, i mig joc de tasconets.
Quan arribem a peu de via, ens fem kakita, ja que la paret impressiona i és d’un color roig autèntic montrebeià... El comentari optimista és “hi ha parabolts i ens podem baixar“.
Tornem a fer la pedreta, i ostres torna a començar en Quim, i ràpidament penso... m’ha tocat la bavaresa que diuen que és guapíssima, yupi, yupi !!! Però, en pocs segons, em pregunto, passaré???

Al 1er llarg, en Quim va fent, un parell de moviments de diedre amb sospiro i arriba a la reunió. Quan començo a pujar, em porto una sorpresa, roca regular i una mica trencadota, i no és tant fàcil com semblava.
El 2on llarg, és també amb roca delicada, i algun navegue entre xapes, que costa de llegir els passos més fàcils. Només penso en com serà l’excalibur que tenim a sobre, si els dos primers llargs són de 6a ....
El 3er llarg, predomina roca corall amb alguna laja. No surt en lliure, ja que hi ha dos o tres parabolts que fem A0. La laja d’arribada a la R, guapa i amb molt de canto.
El 4art llarg, la famosa bavaresa, es veu prou ben xapada i a més els friends mitjans entraran a caldo, però desploma força. Hi ha un ambient que no em deixa pensar, i en els primers passos ja veig que encadenar aquesta tirada serà impossible. Pilla, pilla, que m’entra la risa !!! Això si, fes-me alguna foto !!!

Hi ha un canto inhumà, però molt molt PATI!!!! No deixo pràcticament xapa viva, però tot i això arribo orgullós a la reunió. En Quim encadena, i arriba amb els braços molt inflats !!! Comenta, és ESPECTACULAR !!! Només per aquest llarg val la pena una visita a aquesta paret.

El 5è llarg, una bona tirada de flanqueig amb uns passos molt guapos, i uns dinàmics que en Quim fa amb gran facilitat. Em pregunto, serà fàcil? Home, tant com fàcil!!! Ja començo a donar-me que el bloqueig falla una mica, però m’ensurto prou be.

Arribo a la reunió, una fantàstica repisa que t’evadeix de l’ambient que hi ha, i li proposo en Quim, si la vol fer ell, que jo ho he deixat tot a la bavaresa, i no provaré gaire, juajua... i com no, es mor de ganes per fer-la. A la que surt de la reunió, sent el PATI, el desplom i els moviments durs. Agafant-se a algun seguro, va fent. Jo, només sortir de la R...Buff, buff, com estic ...el punx l’he perdut, i necessito d’algun pas d’estrep per sortir al cim!!! Hem trigat algu més de 4 horetes , però creiem que per encadenar tota la via, s’ha d’estar moooooolt fort !!!

Ara toca rapelar. Recordem a l’Emili López, un dels aperturistes que el dia anterior, ens va dir “la via acaba quan estiguis a terra”. Però que manera de sudar !! En Quim només vol fer nus a les puntes de les cordes, i jo em pregunto per que no hem agafat les bambes per tornar a peu en 2 hores...Jajajajaja
Finalment arribem a terra, i de baixada, mirem per on van alguna de les altres vies que estan obertes....quina serà la següent???
Un bon cap de setmana!!!
Quim i Jordi A0.