Data: Dijous 07 d’Octubre 2010


ESTIU 2010. De tot una mica

Hola a tothom!!! Primer he de dir que es un plaer poder compartir amb tots vosaltres una mica de les meves aventures juntament amb la meva família, amics i amics que vas coneixen amb aquestes sortides.

Comencen amics espero que us agradi.

Pedraforca (2428m) 20.06.2010

Si, si el primer cim d’en Pablo (17/04/2007) el meu fill. Ja veieu es pot començar de ben petit, desprès que li agradi ja veurem, jajajaja.
Podem veure també als meus pares en una de les parades del camí.
Veus Pablo!!! Aquí has pujat, ets un campió!!!!

PuigPedròs (2914m) 04.07.2010

Que Pablo!!! Quin temps preveus per a l’ascensió? Tot correcte!! Vale comencen.
Va ser molt dura al principi, però poc a poc s’arriba al cim sense gaires problemes.
No us espanteu!!! Es que teníem molta gana,. Jajajaja.

Puigmal (2913m) 18.07.2010

Increïble, inoblidable, quina ascensió, va tenir de tot. Com ja veieu fins als minyons de Terrassa, quina coincidència, experiència marcada per sempre. Mai a la vida m’havia posat sota cap torre, i l’he fet al Puigmal, increïble.
Molt bé Pablo, ets el millor.

Aigüestortes i Pica d’Estats (3143m) 2a. Setmana d’Agost

Quina experiència més maca, el meu pare, jo i el campió d’en Pablo, quines minivacances!!! Una de les altres experiències que són per recordar.
Estany de San Maurici, refugi les amitges, varem veure fins i tot un grup d’isards al costat del refugi.
Paratges bonics i fantàstics.
L’ascensió, tinc que reconèixer que alguns podeu pensar que ha estat una bogeria pujar amb el nen, però cadascú es responsable dels seus actes i sap les seves limitacions. Però, ja esta fet i no m’arrepentire mai.
Quins collons que tens Pablo!!!! Pareeeeeeee!!!! On ets!!!!! Va que vas molt lluny!!!! Jajajaj. Ascensió molt dura. I per baixar, mai s’acabava, uffff, vaig patir i varem cansar-nos molt.

Aneto (3404m) 21.08.2010

Gràcies Javier Notario, per compartir aquest cap de setmana.
Aquest era un objectiu que vaig pogué aconseguir amb el meu amic Javier. Va ser una experiència on també va haver-hi de tot. Fins i tot varem conèixer a unes noies dels Estats Units, per cert Sarah, quina nit més divertida després de tot el dia caminant. També donar-li les gràcies a en Víctor, un dels nois més enrotllats del refugi la Renclusa. No et preocupis que aquest hivern anirem a Cerler a esquiar i ens fotrem una altre festeta, jajajaj.
Per cert, tinc que explicar l’ascensió, no? Jajajaja En una frase. Heu de viure aquesta experiència a qui encara no l’hagi viscut. I els altres simplement tornar-la a recordar.

Bé, gràcies a tothom per fer de tots aquests moments feliços records gravats amb foc al meu cor. Gràcies.

PD: la próxima ho presentaré millor la piulada, ho sento es la primera vegada.