Cordada formada per l'Antonio, Joan i en Xavier. Millor no parlar de l'horari, probablement vàrem batre el rècord de durada d'aquesta via. A més de la natural dificultat d'aquesta via, s'hi va afegir la natural inclinació de l'Antonio pel renec, la caiguda d'una bota que va obligar a desfer el camí per recuperar-la (gesta heroica que no ha pogut ser documentada perquè em va tocar anar sempre al darrera de la cordada), la pèrdua del segon telèfon mòbil en aquesta paret en el marge d'una setmana per part del Joan, el rufolada que es va desencadenar ja al darrer llarg i la infame primera reunió. Per tot això, cal calificar-la d'heroica, tot i que de poc no se'ns fa de nit. Gaudiu de les fotografies. He censura la de l'Antonio pixant i les que es veuen els passos de mòmia massa evidents. Una salutació.

Xavier