Via clàssica i de les pioneres de la paret, en que va buscant la lògica, però degut a les posteriors vies que l'atravessen, ha perdut tot el carisma, amb l'afegit que precisament, són la triologia més repetida i recomanable les que passen pel costat.A vegades ser la primera no vol dir ser la millor, en aquest cas penso que ha estat així, ja que ja parlant de la via, per mi, només es salva la part de baix, amb un segon llarg d'allò més atractiu(el primer no puc opinar ja que vem entrar per la Marco polo per error, jeje).Al 4rt llarg vaig fer reunió amb un parabolt i un espit, però més amunt hi ha una altra reunió intermitja i la reunió que seria la bona que comparteix amb la chica del Martini la qual ens vem saltar.El 5è llarg es troba molt a pèl, hi ha un embarque després del primer clau cap a l'esquerra,és el més dificil i amb gest i tens el parabolt de la chica del Martini a dos metres a la dreta, vaja tota una temptació per alguns.
Algun tram amb roca dolenta.Part inferior equipada, part superior desequipada.(parabolts, burins, espits, claus...una mica de tot).
Vem utilitzar els àliens, algun tascó ,friend i una plaqueta recuperable.
4/5 horetes en cordada dj-Poeta.
Recomanable només a tatxàires vilanovins.