Dissabte passat, sortíem doncs de la Sénia sobre les 9.30h en direcció al Mas de Barberans. Abans d'arribar-hi, però, agafariem la pista a mà esquerra que puja cap a les Casetes Velles i el refugi del mas del Frare, on haviem realitzat ja un desnivell d'uns 800 m. D'aquí agafariem el senderó que surt darrera mateix del refugi per anar a parar al barranc de Capatx i més endevant per camí de carro fins a al barranc de Millers. Aquí vam aprofitar per fer un mos. Durant la baixada ja s'havien produït les primeres punxades i començavem a patir per si tindriem temps de conpletar la volta. Continuàvem uns metres per la pista del barranc de Millers per agafar la pista desbrossada a mà dreta que puja al coll de Navic i ja per senderó ESPECTACULAR el coll Roig, on trobariem ja les marques del GR-8 que ja no deixariem fins a Beseit. A partir d'aquí: senderó per un tubo, i amb un 85% de ciclabilitat. COLLONUT!! Tot i que el temps s'anava tirant a sobre el senderó cada cop era més divertit, frondós, amb clarianes i amb unes vistes de la posta de sol impressionants. Què més es pot demanar...? Arribàvem a Beseit sobre les 18.30 h després de passar pel mas de Borràs, coll del Ganxo i el barranc de les Marrades. Abans però d'arribar a la fonda 2 punxades més. Quins trons!! Abans d'anar a la dutxa vam haver de reparar unes 4 punxades més i 1 radi de la roda del darrera que se m'ha trancat a la baixada. Ara sí, toca dutxa i cervesa, quin descans per fi.

Diumenge 1 de novembre. Obrim la porta del garatge on haviem guardat les bicis i ens tornem a trobar 3 rodes punxades. Hòstia potser es van quedar amb ganes de més i aquesta nit passada han tornat enrera per fer el senderó ple de pedres :-).
Comencem la jornada per la pista asfaltada que porta al Parrissal, però ben aviat girem a mà dreta per enfilar al barranc i els estrets de Marraixa. Cullons, la pista no para de pujar!! No em vam tenir prou ahir? Tornem a fregar els 1100 m d'alçada, sóm al coll de la Siset. A l'altre costat de barrancada podem veure l'ermita de st Miquel d'Espinalvar. Fa un dia assolellat i comencem a tenir la cara plena de suor. Continuem amunt cap al coll de la Creu i una mica més endevant ens arribem a fer un beure al refugi de la Font Ferrera. Que guapo que és el paisatge aquí dalt! Boscos pre-alpins i una temperatura súper agradable. Tornen els incidents, un pneumàtic s'ha "rajat". Continuem pel Gr-7 passant pels masos del Sargento i Vallcaneres per empalmar més endevant amb el barranc del Retaule. Aquí aprofitem la proximitat per fer una visita a la fageda on trobem a lo faig pare enmig de colors de tardor. Aprofitem per dinar. Després una espectacular i llarguíssima baixada pel barranc de la Fou fins a l'embassament d'Ulldecona i ja per carretera fins la Sénia.
No em surten les paraules, potser més endevant ...