Dissabte 12 de Setembre del 2009
Via equipada amb parabolts i algun pont de pedra. Roca de primera i quatre llargs. El primer llarg es el més mantingut de grau i a més t'agafa en fred. El segon continua la mateixa placa però un pelet menys de grau.( però no et pots relaxar), perquè aquí els parabolts allunyen una mica. El tercer llarg més tranquil-et, fins trobar el darrer llarg, un desplomet maco,"que per a qualsevol mòmia que es preui no és impossible". Dos passos mes de 6ª+ o més, i vint metres i ja estem al cim. Tres rappels per la mateixa via i ja estem a terra.
PD:en principi erem tres de cordada, però com que el seu peu dret continuava donant-li la tabarra,decideix baixar de la primera reunió. "una altra vegada serà company.
cordada: JOANET L´H I ANTONIO ALARCON