Ja feia temps que volia fer una via del mite vivent montserratí i amic Eduard Garcia Palma, com sempre a partir d'un comentari de la meva ànima inspiradora que és el company preki vaig fixar-me amb aquesta tan estètica línia per pujar al cim del Ninot al Serrat del Duc i ha estat ara amb un rampell de motivació que vaig proposar-li al Paca que m'havia comentat que li tenia ganes fa molt de temps...
La veritat és que la via només és recomanable per a autèntics Homus Montserratius en guerra amb el diable, amants de l'aventura, capaços de disfrutar de 'lo podrit' , que no és el nostre cas però de tan mitòmans que sóm ens ha quedat un molt bon sabor de boca d'haver fet una primera repetició de la via(que es conegui).
La ressenya original tan bonica i inocent no és representativa del curro que té la via, primer que la vem fer en 2 jornades ja que amb el primer llarg el PavuPac que no venia gaire descansat (aquest pavut no pare quiet!!) i ja en va tenir prou amb el primer llarg .I el material que vem fer servir va ser un arsenal: una trentena de pitons variats(útils estaques pel fang), joc de camalots fins al 3, àliens, tascons i bagues pels arbrets.
Això sí, per a les pròximes repeticions porteu vestimenta de futbol americà pel que assegura, per si no vol sentir-se un lapidat(com em vaig sentir jo, jeje....cap rancúnia Pac eh!!)...tot i així ja es troba un tan més neta que abans....