Via històrica(1963) amb una línia molt estètica i atractiva, amb molt ambient i en un racó salvatge i solitàri d'aquesta màgica muntanya. Actualment es troba poc equipada i la majoria de l'equipament força precàri, tot i aixi hi ha algun espit(3 que recordi) i algun clau més novet(recordo 1, jeje), algun tram la roca també s'ha de mirar una mica(sobretot recordo el 3er llarg).
Són així 150 metres d'escalada delicada amb grau obligat de V+ al 3er llarg on jo vaig posar 3uves, un plàtan, un bong, àliens, camalots 0.75 i 1, tascons mitjans , bagues i forces cintes(portava 13 i m'en van faltar 3 o 4). Vaig fer la 2a reunió amb un espit nou i un cap d'espit(portar alguna plaqueta) uns metres abans de la reunió(3 o 4 burins) ja que se m'havia encallat la corda sobrant.
El material no queda massa bé,s'ha de mirar...portar falques ja que els pitons que vaig falcar són els que em van quedar millor.
La baixada es fa amb un ràpel de 35-40 m per la cara nord(via normal) i un segon ràpel (40 metres) per la canaleta de la cara oest on vaig dubtar una mica ja que per l'altre vessant hi havia cordino amb malló però per aquest res...vaig deixar un cordino i un malló ben novets en un arbre... després ja caminant baixem uns metres cap a l'esquerra fins agafar una canal que pujarem uns metres per després ja anar baixant fins la canal del migdia.
Vaig anar força lentet com de costum...jeje...7 horetes en cordada solitària Djiana.
Recomanable a escaladors montserratins místicoclàssics.