Via amb una línia molt atractiva i cautivadora de ments fanàtiques montserratines, que desde fa temps la tenia en ment el meu company preki i que ahir , al disposar d'una jornada curta(obligacions conjugals, jeje), subestimant la via i sobrevalorant el nostre estat energètic, més aviat deplorable que teniem els dos, vem anar a ascendir-la.Com a resultat va ser que com és habitual en la cordada tortuguetatemoridaprecària que som vem rebentar l'horàri(9 hores) i esgotar sota mínims el nostre estat físic i psíquic, arribant al cim però, contents i joiosos per continuar vius(que sensasionalista que sóc, jeje).
La via té dos parts ben diferents, la inferior amb l'estètic arc que se supera en escalada en lliure, de moviments atlètics i semiequipada amb alguna expansió(parabolts i burins)i tacs podridots(s'ha de complimentar amb friends i tascons), amb roca discreta però ferma i la segona part ja més desequipada i roca força més dolenta que se supera majoritàriament amb escalada artificial(alguna bèstia ho ha fet en lliure amb grau màx de 7a, uff...)i molt més ferragosa i lenta de progressar.
L'últim llarg vem seguir per la fissura pensant que podriem assegurar-nos millor com marcava la ressenya d'en Ballart a diferencia de com ho marca el Hita flanquejant cap a placa en busca de millor roca, les dues opcions requereixen atenció, jeje.
Vem utilitzar uns 10-12 pitons vàris, falques, àliens, friends fins el 2(porteu el 3 i 4 també que la fissura de l'arc és ample!!),tascons i una plaqueta recuperable.
Recomanable només a escaladors místicotatxàiresmontserratins.