Petit diamant en brut montserratí replet de fissures de tots colors, amb uns llargs força espectaculars i aèris i especialment l'últim de gran bellesa i bastant únic en el conglomerat montserratí , una perfecta i franca fissura on ens entren els fissurers sols. Això sí, l'escalador que si vulgui enfilar té que assumir que haurà de ser un autèntic 'homo montserratinus' per pujar-la i trobar ben graduada la ressenya original, a nosaltres ens va semblar tota(exceptuant el bonic últim llarg) ben bé un grau per sobre.
Són 150 metres d'escalada molt poc equipada amb claus, bagues i tacs de fusta, a on vem utilitzar un bon joc de friends fins el 4(camalot), àliens i tascons. Els primers llargs són molt curts però millor no enllaçar sinó portem dos jocs de friends i forces cintes.Reunions amb espits.Trams amb roca delicada.
Per si la via no ens deixa prou cansats el descens acabarà amb les nostres forces si ho fem tal com ho vem fer nosaltres sortint per dalt anant a buscar el collet del camell per la salvatge pujada i canal.
Potser el millor descens és la línia de ràpels que l'autor de la via David Hita ha instal.lat recentment desde la última reunió (quasi al cim on si accedeix amb un petit tram de corda fixa), que nosaltres al no saber del cert que estava acabada no hi vem baixar però es veu que sí ho està d'acabada.
Via recomanable a Homos Montserratinus.