Senderisme: El Taga i Puig Sestela

Diumenge 27 d’abril a les 7 del matí i després de la Fondue quedem al museu , som 12 persones, el dia es presenta bo i tot ens fa pensa en que les coses aniran bé.
Un cop omplerts els cotxes, enfilem cap a Ogassa. Cal buscar una via alternativa a l’autovia de Granollers , ja que hi ha el Gran Premi de Fórmula 1 i tot estarà col•lapsat. Ho fem bé i sense cues ni massa volta ens incorporem a l’autovia de Vic a l’alçada de La Garriga. En poc menys de dues hores estem en el Bar fent l’esmorzar. Després, prendrem el cotxe per a pujar fins l’ermita de Sant Martí d’Ogassa on iniciem l’ascensió.
Farem una volta circular pujant primer al Taga pel Coll de Jou , on després de creuar una fageda, encara despullada, arribem al prats alpins que ens porten al cim. El dia es “estupendo” i la vista encara que no nítida es prou clara per a veure els cims primer del Pedraforca, la serra d’en Sija i el Cadi i ja arribant al cim, els Pirineus des del Canigó, passant per Ull de Ter i Núria.
Dalt del cim hi ha un piló de gent, però nosaltres un cop feta la foto de rigor enfilem cap a la Portella d’Ogassa per un cop superada remuntar cap al Puig de la coma d’Ogassa i el Puig Sestela o Puig Estela, tot depèn de la bibliografia consultada.
Aquesta segona part està constituïda per una amplia lloma que a poca poc s’enfila.
Arribem a dalt , on trobem una petita torra rodona feta de pedres on alguns de nosaltre ens hi enfilem, tornem a fer la foto i iniciem els descens, desfent el camí fins la portella d’Ogassa, on fem una parada per a dinar. Ara ja només ens queda el “vertiginós” descens que ens condueix directament a l’ermita de Sant Martí , punt de partida de la nostre ruta. Per acabar l’obligada parada al bar on després de fer el cafè ens acomiadem , i cap a casa, ja ha acabat el cap de setmana.
Han estat unes cinc hores, on el paisatge i la companyia han fet d’aquest dia allò que es preveia mentre encara estàvem al museu.
Gràcies a tothom i esprem tornar-nos a veure aviat.
El grup l’hem format: Santi Cebrian (l’anima del grup), Josep ( el tiet), Josep, Amparo, Valentí, un altre Josep i encara queda en Pep Montes, la Montse i la Noèlia, l’Adrià, l’Anabel i jo mateixa (Núria).