Dissabte 15 de Març del 2008
Via clàssica amb un recorregut sorprenent, ja que va sortejant sostres amb audàcia i lògica. Els llargs més autèntics són la Flauta, el flanqueig horitzontal, i l'esperó de los "buzones", a més laresta final és molt afilada.. Val la pena començar per la feixa (aleshores són 350 m) ja que els quatre primers llargs són matojeros i no gaire bona roca. El seu nom, és per la màgia del traçat pràcticament en lliure, per un pany de paret prou sorprenent. Horari 6 horetes, i dificultat obligada deu ser 6a. Material: tascons friends i aliens.
Manel i Jordi.