SORTIDA ESQUÍ DE MUNTANYA VALL DE NÚRIA ( 12 I 13 DE FEBRER DEL 2005):

Aquest cap de setmana hem hagut de tornar a fer i desfer plans. La intenció era d’anar a la zona de l’Ariège, però la meteo indicava una clara entrada d’un front càlid pel nord-oest. Aquella típica situació en que la zona dels Pirineus francesos estan completament tapats i la zona dels Pirineus catalans estan mig serens. Com que ens creiem força el que ens diuen les previsions i les contrastem amb infinitat de pàgines web, la decisió va ser clara: hem de buscar una alternativa. Les nevades produïdes entre setmana havien deixat uns bons gruixos a la zona dels Pirineus més orientals. De fet, com més a l’est més neu hi havia caigut. Vàrem decidir anar a fer una ruta per la zona de la Vall de Núria i les seves valls que dejecten a la Cerdanya.
Som 10 persones, dividides en dos grups: els que ens quedem tot el cap de setmana i els que han d’estar a casa el mateix dissabte. Cap problema: fem la travessa dels tres colls i abans de creuar el Coll de Noufonts per tornar a Núria, ens separarem i baixarem a dormir al refugi de l’Orri.
Dissabte 12 de febrer: quedem a les 08:15 a l’estació de Ribes Enllaç, per agafar el cremallera de les 08:30. Uns hem dormit a prop de Ribes, d’altres pugen directament de Badalona. Dubtes abans d’agafar el cremallera. El dia no és massa bo i demà sembla que empitjora. Finalment, agafem el tren a corre cuita i arribem a Núria a les 09:10. Sortim cap a quarts de deu i enfilem cap al Finestrelles. Malauradament, hi ha molta menys neu de la que ens pensàvem. Enfilant les últimes pales abans d’arribar al cim, el dia es comença a tapar; núvols prims, que mig amaguen el sol i que a voltes s’espesseeixen impedint qualsevol visibilitat. La baixada del Finestrelles és la millor del dia, tot i que la poca base que hi ha fa que ratllem els esquisos. Enfilem el coll de la Torre d’Eina i baixem cap a la vall de l’Hereuet, encara menys innivada que l’anterior. Un cop coincidim amb l’altre vall que ens conduirà cap el refugi de l’Orri, tornem a calçar pells i acompanyem als quatre que tornen a Núria, fins al Coll Bernat. La neu està molt pesada i és feixuc d’obrir traça. Arribats al coll, ens despedim i baixem cap al refugi de l’Orri esquiant. Ens instal·lem, fem foc, xerrem una bona estona i fem una fondue collonuda per sopar. Demà ja no anirem tan carregats doncs ens estem fotent tot el menjar.
Diumenge 13 de febrer: la intenció és anar pel Pas del Porc, pujar al Noucreus i baixar a Núria. Tot i això, fa molt vent i decidim tornar al Coll Bernat, flanquejar fins al coll de Noufonts i baixar fins a Núria. La neu s’ha transformat degut al fred i està totalment crosta. El descens des del coll de Noufonts fins a Núria és un campi qui pugui. La neu crosta s’encarrila molt i és molt difícil de dominar, i més amb el pes que portem a sobre. A quarts d’una ja som a Núria. Així com ahir si que ens vàrem guanyar el sopar, avui la jornada ha estat molt curta. En el camí de tornada amb cremallera ja comencem a fer plans pels caps de setmana vinents. A veure si neva una mica i canvia el panorama que, de moment, aquesta temporada està sent força dolenta.