Des de la Plana de Vic sempre hem vist la silueta de la Serra de Cabrera i Aiats i ens venien ganes d’anar-hi. A Cabrera ja hi hem anat però ens faltava l’entorn.

Després de la inactivitat de les festes, vàrem triar una ruta de 12 km pel Pla d’Aiats, Cabrera i una carena desconeguda per nosaltres.

Itinerari: Pla d’Aiats, Puig Sabastida, Casanova dels Racons, pujar per l’Osca de Cabrera, Pla de Cabrera, Collet de Cabrera, carena de les Bores de la Massallera, Agullola de la Tuta, Pla del Sitjar i Morral de Caselles.

Des de prop del Mas Caselles (8:40; 940 m) iniciem el camí veient els imponents Cingles d’Aiats en els que sobresurt el Puig Flubiol. Passem pel Mas Aiats i ens enfilem pel Grau de l'Escaleta per pujar al Pla d'Aiats. Cal aixecar els genolls per superar les roques. Magnifica vista des del mirador (9:54; 1285 m). Malgrat que no fa sol, contemplem els prats verds entre el Montcau i el Morral de Caselles, Cantonigròs més al fons, i cap al nord-oest Pedraforca i Cadí que ja els toca el sol.

Després d’esmorzar seguim cap al Puig de Sabastida (11:00; 1242 m) des d'on contemplem la Garrotxa, ara amb sol, i podem identificar Falgars d’en Bas, Les Preses i Olot cap al nord-est, els boscos de l’Alta Garrotxa cap al nord, Puigsacalm i  Bellmunt cap al nord-oest i al darrera la Serra d’Ensija, Pedraforca i Cadí i més a la vora el trapezi de Cabrera.

Baixem als prats i per pista passem al costat de la Casanova dels Racons (11:46; 1087 m) i seguim cap al nord fins a prendre a l’esquerra el caminet feixuc que ens aixeca fins l'Osca de Cabrera (12:45; 1299 m). Novament vistes magnifiques: el Bellmunt i el Pedraforca estan en línia, el Cadí amb neu a les crestes i a la Plana de Vic mar de boires. Ara ja, sense entretenir-nos, baixem per les escales cap al Collet de Cabrera (13:10; 1171 m). Tot baixant veiem la serra per la que anirem: ben a prop el Puig del Llop i després varies crestes, l’Agullola i el Morral de Caselles.

Anem a buscar la carena de les Bores de la Massallera però el caminoi és amagat darrera d'uns boixos i perdem una estona per un camí ben marcat amb senyals blaves. Hem d’anar enrera uns 300 m i quan trobem el sender que buscàvem resulta ser una carena estreta, aèria i amb passos per roques discontínues que ens fan patir una bona estona. Cal dir que a l’esquerra del corriol hi ha alzines, roures, boixos, i altres matolls que ens donen una sensació de seguretat, però que si mirem avall ja ens adonem que és una seguretat psicològica. Per contra la bora dreta que mira a l’oest, és ben oberta i sense matolls, de manera que veiem molt bé tot l’horitzó des del sud-oest fins al nord-oest, però amb un nus a l’estómac per si tenim algun entrecàs.

El caminoi passa a ser camí de cabres sobre les roques de la cresta que forma la Bora gran de la Massallera (13:53; 1150 m) mentre a 3-5 m hi ha la Bora petita paral·lela i amb una alçada algo menor. Anem superant cada obstacle, passant per una escletxa, grimpant sobre unes roques o passant lateralment per una petita cornisa agafats a la roca... En aquest escenari el vertigen ens treu les ganes de buscar l'entrada de la cova que hi ha sota les Bores de Massallera.

Seguim per la cresta fins que baixa al replà d’un coll (14:10; 1131 m) per on ve corrent un noi amb el seu gos petaner i li preguntem si ja sap a on va... “Oi i tant...soc de Cantoni i conec tot això molt bé”. I segueix corrent amunt cap a la cresta empedrada.

Seguint per l'estret viarany pugem a l'Agullola de la Tuta (14:31; 1153 m), on fins fa uns 10 anys vivia una cabra, una formosa donzella segons la llegenda, que havia fugit de l’encalç dels pagesos i que un llamp la va transformar. D’aquí n’hem de baixar amb molt de compte per no ensopegar o relliscar amb les arrels que ens volen entrebancar.

Ara el camí ja es fa més amable pel Pla del Sitjar i així arribem al Morral de Caselles (15:00; 1124 m), on per fi veiem el cotxe allà baix.... Però per baixar no trobem el camí que marca el track, i el caminoi que s’insinua a la rosta fageda coberta de fullaraca sembla garantia de relliscada, de manera que reculem uns 500 m fins a un camí marcat que baixa pel vessant oest fins als Plans del Sitjar (15:40; 950 m). Ara sí, tenim pista amable per prats verd primavera, que rodejant la falda del Morral de Caselles, ens porta al mas i al cotxe (16:00; 940 m).     

Hem acabat cansats sense haver pres mal, i contents d'haver fet tot el recorregut d'una ruta que recordarem tota la vida.

Resum: Distància: 14,87 km, Desnivell pujant 849 m, Temps total: 7:22 h. Vel mitjana 2,6 km/h.