Aquest cim poc conegut ens va cridar l’atenció perquè permet fer una observació externa del Montseny. Està situat entre Cànoves i Sant Esteve de Palautordera, per bé que pròpiament queda a la part nord del terme de Sant Pere de Vilamajor, comarca del Vallès Oriental. Amb una altitud de 1273 m està inclòs en el catàleg dels 100 cims de la FEEC.

L’aproximació des de Sant Esteve de Palautordera resulta llarga, primer per asfalt i després per pista de terra en bon estat, però amb forts pendents que combinats amb els petits guals per desviar l’aigua, fan ben entretingut i polsós el recorregut. Es tracta d’iniciar la caminada a la meitat de la Ruta del Pi Novell, PR -C 139, a la vora dels Refugis del Montseny. Aquesta ruta va des de Sant Antoni de Vilamajor al Pla de la Calma. Nosaltres només farem una part del recorregut.

A les 8:05 comencem la pujada per un alzinar ben espès i aviat trobem l’Alsina Rodona on captem l’energia de l’arbre per seguir amunt fins al turó de Sant Elies, presidit per un observatori. A pocs metres de baixada una esplanada verda suporta l’ermita de Sant Elies, lloc d’aplecs dels monstsenyencs per demanar al sant la protecció i les pluges des de fa mil·lennis.

Tornem a pujar i al turó de la Cova tenim un bon punt d’observació sense arbres al voltant; però els núvols tapen precisament el barret del turó de l’Home i el cim del Matagalls. Després d’un petit coll la pujada última ja en duu fins al turó del Samon (10:35), també lliure de maleses, però amb la panoràmica poc brillant per alguns núvols que venen de ponent i pels que presideixen el Montseny. A l’oest hem pogut veure el Tagamanent, però no el Pla de la Calma, que queda darrera del Sui. Malgrat això és agradable ser aquí, però no per molta estona perquè el ventet és fresc.

Ara el camí ens porta a la Pleta del Samon, quasi a la mateixa altura que el cim, i ja fem un fort pendent de baixada seguit del turonet del Pi Novell i arribem al coll del Pou d’en Vesa (11:27). Allà passem una estona buscant el pou de neu, degut a una senyalització incoherent, fins que trobem la indicació correcta quan ja érem a punt de tornar. Cal baixar uns 20 – 30 m en direcció nord seguint els indicadors. És un pou de glaç molt ben restaurat i amb informació de com es disposava la neu i de les llegendes de la intervenció del Diable en la seva construcció.

Iniciem la baixada (12:05) per un corriol en un alzinar i després prenem una pista que amb vàries corbes en retorna al punt de partida (13:34). Dinem molt bé a la Granja de Sant Esteve.  

En resum: Hem fet 11,72 km, desnivell pujant 667 m, temps total 5:40 h i velocitat mitjana en moviment 2,9 km/h.

La pujada és exigent però el recorregut complert és agradable. Llàstima que els núvols ens han escapçat el Montseny.