Des del poble caminem en direcció nord per una pista ampla, amb un dia de sol molt maco, i en arribar sota la Punta de Palomes deixem la pista i, a la dreta, pugem per un senderó força costerut fins a un coll a partir del qual la pujada és suau fins arribar al Cogulló de Cal Torre. Hi ha una caseta de fusta que sembla un punt d’informació però que no ho deu ser... També una taula d’orientació molt detallada, però el gravat té poc relleu i és mol difícil llegir alguna indicació. El Cogulló queda presidit per una estelada sobre unes bigues d’acer en vertical, posades el 21 /8/21 segons van anotar al ciment del peu.

El paisatge llunyà queda difuminat per una boirina que dificulta distingir qualsevol altre cim que no sigui la silueta de Montserrat. Esmorzem tranquil·lament i després anem per pista tot el camí. Un encreuament adornat amb una roca vertical ens permetria tornar a Castellfollit del Boix cap al sud però nosaltres anem a Sta. Cecília de Grevalosa en direcció oest i a les 12:24 h arribem a l’ermita de Santa Cecília. No veiem Sant Miquel i decidim no anar a buscar-lo per no perdre temps.

Anem per una pista que passa per vinyes antigues i més avall vinyes noves plantades no fa molt. En aquest punt, a la vista de Can Pubill,  el track indica passar per la finca de Cal Ton, molt protegida amb tancat elèctric. Per la muntanya els camins del mapa són erràtics i decidim anar a buscar la carretera. Passem al costat de la Riera de la Grevalosa i veiem la Bassa de Cal Muntaner i després la de cal Miquel fins arribar al poble, per una carretera envoltada de pins excepte el tram final. Dinem a l’Andorrà un menú correcte per un preu molt assequible.

Resum: 14 km, desnivell pujant 350m, temps total: 4 h 45 min.