El sostre de la Garrotxa és el Comanegra. Fa un parell d’anys vàrem fer el Bassegoda que és el segon més alt, però volíem conèixer millor els cims d’aquesta comarca.

Les previsions meteorològiques no eren gaire bones per aquesta setmana, però el dijous havia de ser dia de treva i el vàrem escollir. Al matí però, la “Predicció de Cims” anunciava temperatures de 0º i vents de fins 80 km/h, de manera que no estàvem gaire tranquils mentre ens aproximàvem.

Passem per Rocabruna i prenem el “Camí de Monars” i després de 8 km aparquem al Coll Ferriol o Coll de les Basses (1290 m; 9:45).

El camí de pujada al cim és molt costerut i nosaltres prenem un caminet de vaques en diagonal cap a l’esquerra que a mitja alçada gira a la dreta per recuperar el camí de dret al cim. Però no ho fem... seguim en diagonal a l’esquerra, sense camí, fins a trobar la carena on podem posar un peu a França i l’altre a Espanya (10:10). Des d’aquí ja veiem la serralada pirinenca, de la que és difícil identificar cada cim, i ben al davant el Canigó, ben blancs de neu recent i ressaltats pel sol brillant d’aquest matí.

Esmorzem i pugem per la carena per arribar a un turó (1534 m) que no és el Comanegra i pugem al turó següent (1552 m) que tampoc és el cim, i hem de fer el tercer que ja és el Puig de Comanegra (1557 m; 11:05). Tenim bones vistes del sud mentre que la part francesa la veiem ratllada entremig dels arbres que creixen a la cara nord.

Carenegem amb un dia clar i sense vent en direcció oest veien la Serra de Monars que fa un petit angle cap al sud-est. Per les baixades pronunciades ens arrecerem a la fageda de la cara nord on hi ha camí encara que relliscós per la fullaraca. Trobem el tòtem que marca el punt més meridional de França i assenyala algun punt d’interès: el Canigó 19 km, Hendaia 367 km i Mataró...(!).

Seguim per l’esplèndida fageda i per alguna clariana seguim il·luminats per la blancor del Canigó.

Ara tenim un problema: la sola d’una bota d’una caminadora bada boca... Hi posem una cinta i ja pot anar tirant.

Al Puig de les Bruixes (1391 m; 12:35) tenim una magnífica vista del Comanegra i de la seva faldilla assolellada, i novament el meravellós Canigó. Ara fa una mica de vent però és poc intens per nosaltres, però ben aprofitat per un estol de voltors que són això: voltors o voltadors per sobre nostre a veure si som carronya...

Tot carenant cal passar algunes roques i en una d’aquestes han posat cadenes per assegurar el pas. Un faig centenari ens fa un arc per deixar passar el sender. Arribats al Coll de Sant Marc hem de pujar i ho fem per una fageda acollidora que ens permet arribar a la brolla del cim del Puig de Sant Marc, posat sobre un cingle ben retallat (1327 m; 13:35). Un senderista solitari, bé no tant solitari ja que l’acompanya un gos manyac, ens dona un cordill amb el que podem lligar millor la punta de la bota desbocada.

Tenim el Bassegoda (1373 m) a l’esquerra (a l’est), el Cingles de Guitarriu (1186 m) al sud-est i al fons la punxeta del Mont (1124 m), i cap al sud les carenes i valls se succeeixen com les onades d’una mar brava fins la silueta del Montseny. Fem el segon bocata, el plàtan de rigor i ja podem tornar.

Decidim no seguir tot el recorregut previst i comencem la tornada pel solell intentant mantenir la cota 1250 per anar a recuperar el camí a la Font de les Bruixes. Mentrestant hem d’anar per camins de vaques i de tant en tant passem per bardisses i brolla fins que trobem un caminet que ens porta a un abeurador i després a la Font de les Bruixes, un altre abeurador amb aigua ben clara.

Des d’aquí ja seguim camí marcat per bosc de roures, boixos i avellaners on trobem la Font de l’Avellanosa, aquesta sense aigua. En una esclarissada veiem el mini-poble de Monars amb el campanar de Sant Sebastià, i un parell de masies disperses. Seguim pel bosc i aviat trobem el Collet de l’Orri (1221 m; 15:55), amb molts rètols orientadors i on hi ha la pista que amb poca estona ens porta al punt de sortida, les Basses de Monars (16:11).

En resum una estupenda excursió amb la sort de tenir un dia assolellat, sense vent i veient la neu del Canigó. Distància 11,54 km, temps 6:25 h, dificultat mitjana i esforç moderat.