La pitjor de les temporades que recordo mai, la iniciem tot just el més de març. Aquest any ha estat un veritable desastre i potser ens hi haurem d’anar acostumant, amb el progressiu augment de les temperatures i l’evident factor del canvi climàtic. Tot i això, aquest cap de setmana hem gaudit d’una esquiada més que sensacional.
El dissabte pugem al Tuc dera Pincela. Un cim tècnicament molt senzill, sense estridències, però molt regular i amb un pendent mitjà molt “disfrutón”. Tot i que hem de carregar els esquisos una mitja hora, un cop encarats a la vall, ja podem foquejar per una neu pols recent. El dia anterior va caure un polsim i aprofitem per baixar del cim amb una neu d’una qualitat excepcional. Bona estrenada!
El dia següent fem una travessa de gran categoria, tècnicament més difícil que l’esquiada del dia anterior i amb força més desnivell. Sortim de la boca sud del túnel de Viella amb els esquisos a l’esquena. Ben bé uns 45 minuts. Un cop calçades les taules, enfilem cap al refugi de Mulleres per una neu primavera, ja transformada, tot sortejant els ressalts que ens anem trobant, a voltes descalçant-nos els esquís. Seguim per una neu molt franca fins gairebé el coll i ascendim al Tuc de Mulleres caminant. El descens, per la vall del riu Nere, amb una neu pols excepcional. Parem cada dos per tres a fer fotografies. El dia és esplèndid, la neu fabulosa. Què més podem demanar? Dissortadament, la neu s’acaba força abans d’arribar a la boca nord i hem de fer els últims 45 minuts caminant.
Bona esquiada. Llàstima que aquesta temporada no ho podrem repetir massa sovint!


Hem realitzat l’activitat: Quim Carreras, Jordi Bel, Carlos Arija, David Campany i Pito Costa.