Alejandro, Alex, Pep, Xavi i Teixi | Dilluns 6 de Juliol del 2020
Cinc Climents (jubiletes) hem fet aquesta ruta del 6 al 12 de Juliol 2020, carregats amb motxilles de 10 a 14 kg.
Després de fer una nit a Gavarnie la caminada comença a la presa d’Ossoue a 9 km de Gavarnie. La planúria inicial es agradable i després de 1,5 km el camí s’enfila amunt sense pietat fins al Refugi de Bayssellance (2654 m) on ja podem veure moltes congestes de neu i la Glacera del Vignemale.
L’endemà, també amb bon temps, fem el Petit Vignemale (3032m) essent el primer 3000 per quasi tots nosaltres. Impressionant veure la Espalda i la Punta Chausenque, la Glacera d’Ossoue a l’esquerra i a la dreta la fondalada de les Oulettes de Gaube amb les dues glaceres als peus. Passant per congestes de neu i baixant per roques desordenades fem cap al Refugi Oulettes de Gaube (2151m).
La tercera etapa per anar als Ibones de Bachimaña resulta més llarga. Primer cal passar el Collado de los Mulos (2594 m), després baixar per la Vall del Riu Ara i tornar a pujar als Ibones de los Batanes (2381 m). Allà hi perdem molta estona per superar el pedregam que rodeja l’Ibon superior de los Batanes i després passar les congestes que ens porten al Collado de Letrero (2642m). La baixada pel vessant espanyol va contornejant els Ibons Alto i Bajo de Gramatuero i els Ibones de Bachimaña, amb estones de pluja fina, baixada que se’ns fa molt llarga anant al ralentí, i arribant tard al Refugi Ibones de Bachimaña. Malgrat això ens atenen molt bé.
L’etapa següent sembla fàcil però després del Collado de Tebarray (2722 m) ve el Cuello de Llena Cantal (2765 m) amb grimpada estreta de pujada i baixada agafats a la sirga metal·lica que ens deixa sobre un estret balcó de neu a uns 50 o 80 m quasi verticals sobre la vall, que passem aguantant la respiració. Encara ens queden llargues congestes de neu fins al Ibon de Llena Cantal (2433 m) que, amb grampons, fem sota una pluja variable i amb poques incidències. L’últim tros fins al Refugi Respomuso es verd i amb imatges de postal, però se’ns fa pesat perquè tenim ganes d’arribar.
La 5ª etapa resulta més agradable i amb bon temps, passant pels Ibones d’Arriel, però no ens estalvia de passar per un altre tros de roques amuntegades on hem d’inventar el camí per anar al Collado d’Arriel (2446 m) per després baixar al Refugi d’Arremoulit (2280 m). Allà ens posen en una tenda gran i de nit el fred ens fa companyia.
En la última etapa baixem al Llac d’Artouste que es cobreix de boira en ben pocs minuts i finalment prenem el Trenot d’Artouste, on ens esperen les nostres amigues intimes.
En resum hem fet alta muntanya i hem experimentat la seva duresa, però n’estem molt contents.