Prenem el camí que s'endinsa a la Vall de Remuñe sortint des de la carretera A-139, un cop passat el desviament que porta a Llanos del Hospital. Després de fer unes qüantes llaçades, el sender deixa enrera un tram de bosc i s'endinsa en els prats que tapissen la riba esquerra de l'Aigüeta de Remuñe. La Forca de Remuñe destaca al fons com un far cap al que dirigim les nostres passes. A l'alçada de l'Ibonet de Remuñe, la vall s'estreny i el camí creua a l'altra riba. Després de travessar un petit congost, abandonem el fons de la vall per remuntar el terreny pedregós que ens porta fins l'ample Portal de Remuñe, des d'on dominem el Ibón Blanco de Lliterola, sota la mola del Perdiguero. Voltem la Forca de Remuñe pel seu vessant oest i enfilem l'aresta, ampla i sense dificultats destacables, que ens mena fins el cim de la Tusse de Remuñe (3.038 m). Des d'aquest punt l'aresta s'esmola tant a l'oest, cap als Pics de Crabioules, com a l'oest, cap al Pic de Maupas. Les valls de França resten ocultes rera els núvols, però gaudim de bones vistes de les valls de Remuñe i Lliterola. Veiem que sobre Benasc està caient un bon xàfec i decidim no entretindre'ns massa. Ens apropem al veí Pico Rabadá (3.036 m) crestejant amb compte. Arribats aquí, tot i que el cim del Pico Navarro és força proper i ens tempta, acordem fer mitja volta: la cresta a partir d'aquí sembla més complicada i ens fa l'efecte que la tempesta cada vegada és més a prop. Tornem al cotxe seguint el mateix camí pel que havíem vingut, sense a penes aturar-nos, i aconseguim salvar-nos del xàfec.