X.Oroval, A.Jacas, A,Subirats, A.Escudero, C.Delmonte, C.Herrero, E. Barrull, I.Martinez, J.Suñol, MD.Illa, L.Gonzalez, J.Oliveras, J.Serra, J.Teixi, J.Silvestre, J.Argimon, JC.Torres, J.Mauri, L:Puig, M.Serra, N.Dunés, R.Cantó, N.Vergé | Dijous 5 de Desembre del 2019
CLIMENTS: Excursió núm. 115
29 novenbre 2019
SANT JERONI DE MONTSERRAT
El 1929 s’inaugurà el funicular aeri de sant Jeroni, i les visites a l’ermita van prodigar-se de forma exponencial. Però el 1983 es clausurà definitivament el servei de viatgers i una certa tranqui•litat es respirá a l’entorn de la capella de Sant Jeroni, on actualment sols s’hi arriba per camins de muntanya, encara que no tots són a l’abast de tothom.
L’excursió del Centre ha remarcat, doncs, el 90è aniversari de la inauguració del funicular, però com en l’antigor, s’ha realitzat la ruta segons solien fer el monjos, a peu. Els dos itineraris més coneguts i freqüentats per anar a sant Jeroni són: des del Monestir, per l’escala dels pobres i torrent de Santa Maria, i també per la serra de les Paparres des de sant Joan. Aquest darrer amb millor vistes panoràmiques per no quedar enclotat com el torrent de Santa Maria. També se assoleix el cim des de Santa Cecília. Per la serra de les Lluernes. Pel Portell de Migdia. Per la Vinya Nova. Des de Coll de Porc i per allà on la imaginació i les cames es proposin. Itineraris llargs i técnics avesats a la grimpada i a l’aventura més que no pas al passeig tranquil del visitant o del romeu montserratí.
EL 1918 ja s’havia posat en marxca el funicular de sant Joan i això propicià la comunicació entre el Pla de les Taràntules i Sant Jeroni. Un camí relativament planer, que amb la nostra excursió quedà solcat per més de trenta motxillaires de la nostra Entitat que, com cabretes entenimentades,varem fer la ruta d’anar i tornar a sant Jeroni.
Aquests: X.Oroval, A.Jacas, A,Subirats, A.Escudero, C.Delmonte, C.Herrero, E. Barrull, I.Martinez, J.Suñol, MD.Illa, L.Gonzalez, J.Oliveras, J.Serra, J.Teixi, J.Silvestre, J.Argimon, JC.Torres, J.Mauri, L:Puig, M.Serra, N.Dunés, R.Cantó, N.Vergés, T.Vila, X.Ferrándiz, M.Gonsalbez, RM.Duran, L.Rodriguez, A.Casals, A.Gonzalez, MM.Marco, P.Dunés..
11 persones han fet fotografies. S’ha fet una tria, que no pressuposa que siguin les millors, sinó les més adequades per seguir el fil del reportatge.
Jaume Suñol.
Zona de TEBES. Gorra Marinera, Magdalena Inf., Magdalena Sup., i Gorra Frígia
Zona de TEBAIDA. els cims més alts
La zona de TEBAIDA. La totalitat del grup de roques.
TEBAIDA. Sant Salvador, l'Elefant, la Prenyada i la Momia
Per alçada: Sant Salvador, Elefant, La Prenyada i al davant Panxa del Bisbe.
La MIranda de Sant Antoni i Cavall Bernat. Cara sud-oest.
Mastodòntica agulla del Cavall escalada en solitari el 1936 per Josep Costa!
Zona de TÀBOR. El Cap de Mort, al serrat de les Onze.
Parada tècnica, entre el Puntal de l'Albarda i zona de Patriarques.
Indicador al peu de l'ermita de Sant Jeroni.
Sant Jeroni reconstruït. Els francesos l'enderrocaren totalment el 1811.
Interior ermita. La imatge amb la Bíblia llatina a la mà i l'inseparable lleó.
Les mallerengues carboneres fan el niu al costat de l'ermita.
La Miranda del Moro i la pista d'heliport pels rescats. Al fons TEBAIDES.
Miranda del Ecos, Eco superior, El Camell i zona de Frares Encantats al fons.
Miranda de Sant Jeroni. Avui ple com un autobús.
D'esquerra a dreta: Miranda dels Ecos, en Pep i l'Eco Superior
Rosa dels Vents instal·lada al cim, pel Centre Excursionista Comarca de Bages.
Del Montserrat romàntic ja en queda lluny el record. Ara noves tecnologies.
"Capra pyrenaica Hispánica" Reintroducció feta el 1995. Actualment hi han 240 exemplars.
FLAUTATS: La Punxa, la Porra, els Flautats i la roca gegantina de Sant Salvador.
Montgròs, la Salamandra, Roca dels Llamps, Miranda del Ecos i Eco Superior.
Fotògrafs perfeccionistes. A veure com han quedat?
Comunitat de xirucaires badalonins al Pla de les Taràntules.
