Ens miràvem des de feia temps l'ocasió d'anar a fer la travessa dels refugis d'aigüestortes amb esquis aprofitant la setmana blanca dels francesos; alguns refugis son oberts. Però aquest any que finalment coincidíem per anar-hi no hi ha neu.

Tampoc semblava bona idea anar a fer quatre mils als alps sense haver fet res més abans, així que ens vam decidir per anar al massís de la Vanoise.

Un cop allà vam triar anar a la Pointe de la Réchasse, de 3212m, sortint del refugi del Col de la Vanoise. Ja ens hagués agradat pujar a la Grande Casse, que és just al costat del refugi, però el rodatge que dúiem no donava per a tant.

Per pujar a aquest pic es surt del poble Pralognan. Un cop allà si son obertes les pistes es pot pujar amb el telefèric pagant per un viatge, i estalviar-se uns metres de desnivell, i la pallissa de remuntar amb motxilles per les pistes d'esquí.

Es surt del refugi de Bermettes, a 2010 m just al final de les pistes, i es remunta el torrent de la Gliére, passant pel peu de l'Aiguille de la Vanoise i arribant al Col de la Vanoise a 2540m.

El dia està boirós i fa vent fort de manera que encara que ens hi haguéssim vist en cor no hagués estat bona idea pujar al pic aquell mateix dia. El refugi del Col de la Vanoise està tancat, però hi ha oberta una part lliure a tot confort: mantes, llenya, fogons i gas, llum de plaques solars, net,... una meravella! I a més sense ningú, llàstima que no ho sabíem i vam carregar el fogonet. Això si, cal pagar els 8€ que demana el CAF per ajudar a mantenir-ho en aquestes condicions.

L'endemà sortim cap a la Pointe. Anem remuntant pel vessant nord, amb el soroll característic de porex-pan que fan les plaques de vent tota l'estona, fins arribar a la glacera de la Réchasse a la ratlla dels 3000 mts. Tot i que la glacera està nevada, com que els gruixos no son per tirar coets ens encordem; mai saps on pot haver-hi una esquerda. Finalment deixem la glacera i remuntem primer amb esquís i després amb grampons pel vessant sud fins al cim. La vista sobre el massís és excel·lent, i a més avui fa molt bon dia.

El descens no és cap meravella: al tros del vessant sud hi ha un pendent fort amb neu inestable: baixem amb molt de compte. Al vessant nord hi ha alternança de franges de neu fonda amb neu amb gel de fusió a sobre, de manera que més que una gran baixada ens conformem amb arribar a baix d'una peça.

No ha estat la neu pols dels alps, però almenys ha estat una manera de començar a fer alguna cosa aquesta temporada

Activitat feta per en Jordi Gutiérrez i en Lluís Pujol

Bibliografia: Revista muntanya, número 777, pàgina 194: ascensió a la Grande Casse des del refugi del col de la Vanoise.