Dins el cicle programat d’esquí de muntanya, aquest cap de setmana vam fer la sortida de Montgarri; una fantàstica ruta circular amb orígen i final al plà de Beret i fent nit al bonic refugi de Montgarri.
Des del Plà de Beret ens vam enfilar per la Barrongueta fins al Cim del Pedescalç; poc a poc vam començar a deixar de sentir la música de les pistes d’esquí i a sentir-nos ja més immersos a la natura.
Allà vam treure pells per fer un divertit descens fins el Clot dels Crossos i travessar la Vall de Parros, per tornar a remuntar cap a l’Estany Negre de Parros. Després, resseguint-ne la carena, fariem un tomb de 180° a l’Estany i arribariem al Cim del Parros a 2.727 m.; tot un espectacle per la vista. Per l’únic pas possible i no massa evident sense treure-hi el nas, vam baixar cap el coll que ens permetria posar-nos els esquís per baixar a la Vall de la Cabaneta; veient que al fons de la vall hi quedava poca neu, vam decidir no perdre gaire alçada i anar flanquejant per la cara nord de la vall. Això va ser un error que ens va fer perdre força temps degut a que la neu estava força gelada i vam haver de prendre algunes precaucions per no relliscar.
Un cop al fons de la Vall, ja sense neu, vam haver de caminar poc més de mitja horeta fins al luxós Refugi de Montgarri; sort que amb una bona dutxa d’aigua calenta (i una cervesa) el cos es tornava a reactivar ràpidament!
L’endemà, amb unes temperatures altíssimes per l’època, vam descendir uns quilòmetres per la Noguera fins trobar el Barranc de Marimanha. Pel bosc ens hi vam anar enfilant fins que es va obrir la Vall; un d’aquells indrets espectaculars que sembla mentida que romanguin encara tant verges estant tant a prop de les pistes d’esquí.
Per un terreny una mica bonyegut i perdedor ens vam acostar cap al final del Circ de Marimanha i, tot atravessant els seus tres llacs, vam pujar al Cap de Marimanha, a 2.620 m.; un gran mirador. La fantàstica baixada va ser la cirereta a un cap de setmana rodó!
Aquest cop vam ser-ne onze que vam disfrutar d’aquesta sortida: la Mireia, en César, el Paco, l’Alberto, en Xavi, en Pep, en David, en Francesc, en Quim, en Toni i l’Eduard