La previsió meteorològica per al cap de setmana donava molta probabilitat de pluja, però no intensa. Dotze betetistes no ens vam arronsar i vam triomfar plenament, sense mullar-nos ni una mica. Ja se sap, dit de forma políticament molt, molt incorrecta, "hombre cobarde no folla mujer bonita". A destacar que també vam comptar amb la presència de dones valentes.
Tal com estava previst vam sortir pedalant de l'estació de trens d'Igualada . Per pistes bones, amb alguns desnivells per superar un parell de collets, arribàrem a la Llacuna. Continuàrem cap el Pla d'Ancosa, passant per les runes de l'antic convent, que també va ser una granja del Císter, i el roure monumental, on algú s'hi va enfilar. Així mateix també ens vam acostar a la boca del profund avenc d'Ancosa, del que s'expliquen diferents llegendes.
Avançant entre la boira, i superant dures rampes, vam assolir el cim del Puig Castellar, vèrtex geodèsic i màxima cota de la comarca de l'Anoia. Llàstima que no va ser possible gaudir de les seves grans vistes. Efectuàrem el descens directe des del cim per un camí trialer entre els bosc, tallant la pista que donava una immensa volta. Per camins divertits,i pedregosos, arribem a la pista asfaltada que en fort descens ens porta fins a St Joan de Mediona. Mengem un entrepà al bar de la piscina i quan sortim cau alguna gota però serà una falsa alarma, tenim la sort del nostre costat. De seguida, plàcidament, arribem al nostre objectiu, l'altívol castell de Mediona.
Una vegada estem nets i polits, l'Eduard farà una classe magistral sobre aspectes bàsics, però moltes vegades descuidats, sobre aquesta fantàstica màquina que és la bicicleta i la seva conducció.
El diumenge es despertà també núvol però sense ploure. Ens arrisquem a fer el descens, per una trialera, fins el camí que segueix per la llera del riu. Hi havia fang i aigua però es podia passar prou bé, depenent de l'habilitat de cadascú. Seguim tot el congost, que durant la Edat Mitjana va ser una via important de comunicació cap a l'interior de la Península.
Acompanyats d'un paisatge intensament penedenc, vam anar vorejant camps de vinyes, passant per cellers i pobles. A l'entrada de Sta Margarida i els Monjos coincidim amb un gran mercat. Seguim fins a Castellet, amb els seu gran castell dominat el pantà de Foix. Recuperem forces en una ventilada terrassa, amb vistes a l'aigua. Voregem tot l'embassament per un camí força divertit. La diversió s'acaba quan hem d'afrontar les fortes rampes per superar el fort desnivell que hi ha fins al Pla de les Palmeres, travessant el massís del Garraf. Per acabar únicament ens queda fer un ràpid descens a Vilanova i la Geltrú,on agafarem el tren de tornada.
Els 12 valents i valentes: Carme Urgell, Laura Llorente, Pedro Alcaraz, Eduard Villares, Àngel Calderon, Jordi Sancho, Pep Montes, Jordi Sabater, Albert Font, Jaume Tejedor, Miquel Femenia i Manel García
.