Poques muntanyes hi ha que tinguin un contrast tan gran entre massificació i solitud com Sant Llorenç del Munt. L’extrema facilitat per arribar a la Mola i al Coll d’Eres fa que un diumenge qualsevol aquests llocs estiguin plens fins la bandera de tot tipus d’”excursionistes”; ara bé només cal allunyar-se 50 m del camí de carena (camí del Pagés) per no trobar-hi ja ningú. La raó cal buscar-la en la topografia absolutament enrevessada del massís i en la carència de qualsevol indicació als corriols, cosa que es molt d’agrair i que estalvia més d’un accident.
Aquest diumenge hem anat a fer equilibris al costat mateix del Montcau, hem grimpat al cim dels Cortins, hem voltat les roques de la Coca i hem descobert la molt amagada Font de la Guineu. La propera vegada hi portarem material per rapelar perquè no sempre hi ha les cordes fixes on diuen les guies.
Martí Muntanyà i Joan Talarn