El dissabte pugem fins al refugi des de Banhs de Tredós sense problemes. Dona temps per fer un bany i a alguns per nedar pel llac. Fa força calor. El refugi ple a vessar sobretot de francesos força veterans.

L'endemà remuntem cap a l'Estanh Mort en direcció al Port de Colomèrs. Ara ja no hi ha ningú. Tothom qui s'ha llevat d'hora del refugi fa la travessa dels carros de foc i van cap a una altra banda. Deixem el camí que va al Port i seguim pel fons de la vall fins abans de l'Estanh Gelat. Aquí remuntem uns metres i arribem a l'aresta nord del Tuc Blanc (2879m), que seguim fins al cim.

Teníem la idea de seguir fins al cim per la cresta (passos de segon) però trobem que només baixar fins a bretxa ja dóna força feina, sobretot perquè no trobem massa referències del camí «fàcil» i és lent avançar. Com que encara falta molt, baixem uns metres pel vessant de Contraix i remuntem un collet que ens permet accedir al Gran Tuc de Colomèrs (2933). Aquí trobem les úniques persones que veurem durant la major part del dia.

Per tornar baixem al collet i seguim per la vall de Colomers d'Espot, procurant perdre poca alçada fins al Portau de Colomèrs tocant el Tuc de Bergús. Aquest flanqueig és força llarg i incòmode. D'aquí es baixa per una tartera molt dreta fins a l'Estanh de Ratera i un com a baix seguim pel rosari d'estanys fins retrobar el sender que fa la volta llarga de circ Colomèrs, Estanh Obago, Estanh Long amb bany inclòs, i per l'Arriu dera Montanheta fins la pista. L'hora de pista fins a Banhs de Tredós es fa molt llarga, però tot arriba.

És una excursió circular força llarga d'horari, solitària, i amb l'itinerari poc afitat. Vam trobar força congestes de neu, que ajuden a fer més passables les tarteres.

Excursió feta per en Rafel Redondo, en Rafel Gómez, en Ramon Costa, en Joan Vila i en Lluís Pujol.