Avui dimecres aprofitem per sortir ja que diuen que hi ha una treva de bon temps. Anem a Sadernes, on prenem la pista de terra que voreja la riera de Sant Aniol. Deixem el cotxe en un dels aparcaments que han fet no fa gaire i iniciem la caminada. Trobem unes obres més endavant. Cal anar en compte ja que han posat fustes per passar i a aquestes hores estan molt relliscoses. Ens diuen que fins l’Abril s’hi estaran. Passem el Pont de Valentí i ben aviat prenem un corriol que s’enfila per sota els Cingles de la Manllada. Anem a parar a una pista que seguim uns pocs metres per tornar a agafar un corriol que puja dret com una mala cosa cap l’oest. A l’arribar a un rocam ens aturem per pendre l’entrepà d’esmorzar tot contemplant el Bassegoda i la gran cresta de Guitarriu. En acabat, seguim amunt. Entrem al Grau Sadidorta on alguna corda ajuda a superar els trams més costeruts. No parem (és un dir) fins el Coll de Terres, on se’ns junta el camí provinent d’Oix, i es nota ja que és un camí ben traçat amb l’ajuda de grans pedres. Després es va estrenyent i tornant un pel més irregular. I arribem al cim del Ferran. Bones vistes del caseriu de Talaixà, d’Hortmoier, de la serra de Bestracà. El Comanegre ens ensenya la seva cabellera punki. Baixem per camí molt fressat fins a Talaixà, on aprofitem per visitar el refugi lliure de’n Rodri i la casa del Centre Excursionista d’Olot. Ens acostem a Sant Martí de Talaixà en fase de recuperació. Es veuen cases ja abandonades i deixades a mercé del temps. I enfilem el retorn pel camí del GR11 fins sota les cases de la Quera, on ens desviem a la dreta per corriol que en franca baixada en deixa a tocar de la riera de Sant Aniol. Solitud i quietud, privilegi de les sortides entresetmana. Anem seguint la riera en suau baixada fins trobar de nou el bonic pont de Valentí. Per pista i encara amb temps per anar a dinar per la contrada arribem on és el cotxe, banyats per un agraït sol d’hivern.