Tossal de la Torreta 24 / 11 / 2013
Continuant la moda que s'ha implantat entre els 'sèniors' de l'entitat de resseguir itineraris o programes de muntanya pre-establerts, des temps enrere un grupet (els xino xano), ens varem fixar la tasca de recórrer o assolir els '41 Sostres Comarcals de Catalunya' i dissabte passat li va tocar al Tossal de la Torreta, sostre de 'La Noguera'.
Per ascendir al Tossal de la Torreta o Les Torretes 1677 m. ho varem fer des Rubies 1140 m. o sigui que el desnivell total és de +537 m. – 537 m. i el recorregut entre anada i tornar unes 4 ½ hores, descomptat l'important distracció que ens va provocar una informació errònia, mes les marques i fites que cláramente assenyalen una direcció que pel que sembla podria ser però no és.
Per evitar-vos tota mena de dubtes als que en un futur desitgeu visitar un tan bonic i tranquil lloc, passem a descriure l'itinerari.
Des de Badalona a Rubies 185 km. amb cotxe, (els darrers 10 Km. millor tot terreny o cotxe alt), des de Badalona fins a Vilanova de Meià tot és autovia o carretera nacional , un cop arribats a Vilanova (no girar cap a Santa Maria de Meià), seguir recte envoltant el poble per la dreta i continuar 3'2 km per una molt bona pista asfaltada, a la vostra mà esquerra trobareu un senyal que indica Ermita de Meià, Preneu aquesta pista de terra i a uns 2 Km. trobareu una bifurcació i una altra senyal que diu Ermita…, no seguiu per aquí, preneu la bifurcació cap a la dreta i ja sense més seguiu dret fins que us falti un quilòmetre per arribar a Rubies, la pista ha seguit sempre un recorregut ascendent fins 1288 m. però uns tres quilòmetres abans d'arribar Rubies comença a baixar, a uns dos km. d'aquest descens i tot i que la pista molt bé conservada segueix recte cap a la Pedrera de Meià, trobareu una bifurcació a la dreta que sense senyalitzar però en fort descens inicial i a través d'uns camps us conduirà en més o menys un quilòmetre fins Rubies .
Arribats a Rubies (1140 m.) peu a terra i aquí comença la nostra excursió «pedestre».
No m'estendré en descriure el bucòlic del llogaret en ruïnes que ho és, ni a la bonica factura del darrere de l'absis romànic que tenim davant nostre. Gireu-vos cara al 'cinglo' i davant vosaltres es veu un corriolet més que evident, caminet que en ¾ d’hora i en molt forta pujada us portarà fins a l'anomenada Portella Blanca (1440 m.) , Panell indicador etc. etc., no li feu massa cas i gireu a la dreta, cap al est pel sender senyalitzat i a cent passos (ull no mes cent) gireu de nou a camp travessa la dreta, cap al sud com si vulguesiu assolir la carena i als pocs metres davant vostre apareix una pista que heu de seguir en direcció est, sempre mantenint el sentit ascendent, a uns dos quilòmetres (més o menys quaranta minuts), comença a davallar i per la seva dreta es bifurca en una altra que ascendeix de nou i es la que haureu de prendre, una mica més endavant gira 180 º i pren la direcció oest, no us alarmeu seguiu-la que malgrat el gir us porta directament fins al cim, la qual cosa podreu verificar pel vèrtex geodèsic i una placa ancorada a terra.
El panorama és magnífic, cap a l'est al Tossal de Mirapallars i els 'Cinglos', cap al sud i molt per sota nostre, les terres de 'La Noguera' i molt més enllà tancant l'horitzó com a nota destacada Montserrat, cap a l'oest el Montsec d'Ares, els pantans de Terradets i Camarasa i com fi de festa al nord, una amplíssima panoràmica del Pirineu.
Resumint. - Dia clar i net. Molt fred. Despiste criminal. Es va assolir el cim. Esforç moderat 1 ½ hores dures i la 2 ½ hores xino xano. Excursió molt recomanable.
Participants, La Rosa Colomé, el 'Tiet' i en Santi