En Pep o la Nuria, es van muntar una sortida a les Maldetes, a la qual el Joan Talarn i un servidor ens vem apuntar a última hora, per aprofitar els darrers dies de vacances...

Primer dia, dissabte 26 d'agost, per aproximar-nos a Benasc i fer l'aproximació fins al refugi de La Renclusa, punt des d'on inicia la nostra ruta (encara per concretar definitivament). Però, ja comencem, magnífica idea de'n Joan. I si fem el Salvaguarda el mateix dissabte per la tarda per aprofitar el bon temps...? Tal dit tal fet, com si d'anar a comprar el pa es tractés, tots quatre amaguem les motxil·les en uns arbres(no us diré quins...) i pugem pitant cap al cim (2.738m). És una via directa que amb quatre esses, remunta uns 800meters, tot flanquejant al final per unes lloses de roca, aparentment inpenetrables. Cal reconeixer que va valdre la pena. La vista, un cop dalt, de tot el massís de la Maladeta és magnífica. A la baixada uns quants núvols de boira ens fan patir per l'endemà.

Recuperem les motxiles i cap a les 19h arribem al refu just per començar a sopar al cap de mitja hora. Cal dir que el sopar en aquest refugi, almenys en dates ja fora de temporada alta, ens deixa molt contents per quantitat i qualitat/preu.

Aprofitem el sopar o els moments abans de d'anar a dormir per planejar la ruta. Després d'algunes especulacions, finalment ens decidim per fer la Cresta dels Portillons, que comença des del Portilló Superior de camí a l'Aneto i puja directe fins a la Maladeta. Ens esperen unes dues hores de cresta, segons la nostra estimació i un pas de quart grau. També hi haurà un parell de rapels.

Comencem a les 6am a caminar després d'esmorzar, i ens plantem al portilló superior quasi tres hores més tard. Haviem previst una hora d'aproximació, però la realitat del rocam i una mica despiste, ens allarga el tram inicial.

Un cop situats ja amb el pluviòmetre on s'inicia la cresta a vista , comencem a pujar molt fàcilment per rocam i cresta bastant descomposta.

Hi ha molt de pati però s'ha de fer ràpid i sense corda, sinó s'allagaria massa. Una parella inicien l'ascenció encordats, però molt lents, els deixem de seguida enrera.

Arribem a uns passos encara més exposats, però on es pot passar bé sense corda (segon grau).
Més endavant ens plantem al peu del quart grau, on s'ha de fer un pas atlètic de circ per superar un restalt amb braços i tirar amunt per un diedre on a la part de dalt es complica una mica i ens hem de recolzar d'esquenes. En total uns 6 metres. A l'inici del pas, un clau amb uns quants anys de seguretat dubtosa, però...

Un cop a dalt del pas, enfilem una part més fina però de roca ferma, que ens mena a un gendarme previ al cim. Segons la ressenya, no cal fer cap pas complicat. Però ens trobem en una zona molt exposada i amb una sortida poc clara. Tornem a treure les cordes i superem un pas per un diedre sense gaire complicació. A dalt ja carenejem fins al cim de la Maladeta(3.308m). Recompensa ben merescuda.
El descens, decidim que serà per la collada Maldita i la glassera de l'Aneto.
Per descendre de la Maladeta fins al coll, ens trobem amb la sorpresa que s'ha de desgrimpar una bona estona per uns pasos, que no estaven pas previstos. I que, gracies a les ganes de baixar ens prenem amb energia, però que són molt exposats. Cal anar en compte si baixeu per aquí en alguna ocasió.

Un cop al coll, descens cap a la glassera i des d'aquí ens queda un infern inacabable per el pedregam i rocam fastigós que ens ha deixat la manca d'ozó i la fosa de les neus eternes de l'Aneto. És una veritable llàstima. No us aconsellem passa-hi gaires vegades i sobretot mirar de no sortir-se del camí que baixa fins al refugi de la Renclusa.


Martí Montanyà