El turó de les onze hores es diu així perquè marcava la posició del sol a aquesta hora a Riells del Fai. Des de Riells sembla inaccessible, però com sol passar es pot pujar pel darrera fàcilment.

Les parets d'aquella part dels cingles de Bertí estan formades per dues capes de roca que anem trobant a més llocs de Catalunya. La de baix és el Buntsandstein, una característica roca conglomerada de color vermell fosc, com de vi. La de dalt és el Muschelkalk, una formació calcària blanquinosa. Ambdues son molt antigues, del triàsic, quan encara només hi havia el gran continent de Pangea. Per aquest motiu aquesta seqüència es repeteix a molts altres llocs de casa nostra i per mitja Europa.

L'itinerari va enllaçant diversos camins i itineraris informats per la UEC de Vall del Tenes a la revista Vértex 199. Alguns d'ells no es recorren gaire sovint i estan perduts. Els colors de les marques quan es poden trobar si que encaixen amb els que diu a l'article.

L'excursió comença passejant per la feixa que hi ha entre aquestes dues capes. Per arribar-hi es surt de Riells direcció Sant Miquel del Fai seguint el Tenes per una pista. La pista s'acaba, i es remunta el conglomerat vermell per unes escales. Just després de l'escala cal desviar-se a la dreta pel damunt de les roques vermelles, i anar-les seguint planejant seguint una feixa molt ampla. Hi ha fites i algunes marques grogues. Passem per sobre de Riells. Aquest tram s'anomena les costes d'en Batlles. Poc després de passar per una senyera cal desviar-se del camí més fresat on hi ha una gran fita i començar a remuntar cap al grau d'Ullà. Fins a la senyera es pot pujar directament des de Riells sense anar primer en direcció a Sant Miquel.

La pujada cap al grau és dreta, per terreny poc agraït. Anirem trobant fites i marques grogues. El grau aprofita una canal per remuntar el tram més vertical de calcària que ens ha anat vigilant des de dalt tota l'estona. Una vegada a dalt del grau trobem el GR5, que seguim un trosset cap a la dreta fins sota de la masia d'Ullà.

Aquí hem de desviar-nos a la dreta baixant cap a la torrentera. Costa trobar el desviament, i de fet la pista més fiable és que davant mateix hi ha un rètol del GR indicant on duen les dues direccions. Aquest tram de camí està força perdut, cal seguir unes ascadusseres marques carbasses, i porta fins a la torrentera. El torrent de Puigfred es passa més o menys per on hi hem arribat, on s'insinua que hi ha un camí per l'altra banda. Es segueix per la part de sota d'un penyasegat força estona, el camí està molt perdut, amb troncs caiguts i sense marques. Finalment es transforma en una feixa entre dues parets, i aquí és on es troba alguna marca de color lila corresponent al tram del turó de les onze hores. És el què buscàvem. La feixa entre els penyasegats és molt espectacular.

Hi ha un moment que la feixa gira un esperío i el camí es separa de la paret, per anar seguint un pendent cap al torrent del Traver. Aquesta part la vegetació és baixa, però arribant al torrent la brolla creix amb molta força, i vaig tornar a perdre el camí. Al torrent un parell de fites em van orientar per seguir de nou per camins perduts i embardissats fins que al final vaig creuar de nou amb les marques liles que feia estona que havia perdut. Ara es deixen seguir , baixant un altre torrent fins arribar al turó de les onze hores. Aquesta és la part més perduda del camí.

Per tancar el circuit es segueix un camí marcat amb fletxes liles cap a l'est fins arribar al final d'una pista. Enlloc de seguir la pista - que porta al mateix lloc però amb més volta - es remunta pel fil de l'aresta seguint unes fites i camí fressat. Quan s'ajunta amb la pista la resseguim fins arribar prop del mas Traver. Aquí deixem la pista a una corba molt marcada amb una esplanada feta per una excavadora, i el camí segueix una nova feixa coneguda com les balmes del Traver. Malgrat haver-se esfondrat el sostre de la balma es pot passar sense dificultats. Al final de la balma es troba a la dreta el Grau del Traver. Es baixa pel grau ara seguint les marques carbasses i blaves. El camí ressegueix el peu de la cinglera força estona fins arribar a un llom que ens tornarà a Riells.

Excursió feta per en Lluís Pujol

Bibliografia: L'article “Cingles de Bertí” de Pere Grau i Carles Bachs de la revista Vèrtex número 199.