Dimecres 18 de Setembre del 2013
He pujat al massís del Boumort per dues raons: per fer muntanya i per la brama dels cèrvols. A la nit, en lacollidor refugi de Cuberes, tot sopant amb en Gabi, el guarda, ja he pogut sentir el bram dels mascles. I a fora, en la foscor i sense parets pel mig, el soroll que fan realment és impressionant. Al matí següent, després dun suculent esmorzar, i encara amb brams enmig del bosc he anat a pujar el Cap del Boumort. El camí senfila enmig dun torrent sec, dins el bosc de lObaga de Matanegra, on unes fites i senyals pintats pel guarda ajuden a superar un fort desnivell fins sortir a una pista, per poca estona, ja que deseguida continuo per corriol fins el Prat dOrient, i ja situat a tocar de la carena, divisòria entre lAlt Urgell i els dos Pallars. Des de la carena la vall de Cabó ofereix un bell espectacle. Segueixo amunt i avall superant turons i tossals, creuant-me amb algún isard, fins a tenir devant el Cap del Boumort, aparentment innacessible. Soc a linmens Prat Muntaner. Un cop dessota el massís, un caminoi fitat em porta a poc a poc, per la dreta, cap a ponent, fins la part superior. Pel camí uns cabirols esverats per la meva presència em llencen uns quants rocs! El Cap del Boumort sense ser cap cim especial gaudeix dunes molt bones vistes, en especial en un dia clar com avui. La tornada, més suau, la faig anant fins el Coll de la Creueta, i per un camí fressat i amb fites, a la part est del massís, retorno fins el Prat Muntaner, i des daquí desfent camí, amb algún cèrvol despistat que es deixa veure, torno al refugi.
Activitat feta per lElies.