El passat 11 d’agost, la Maria i en Gerard (que es complauen, amb aquesta piada, de fer la seva primera aparició a l’espai web del CEB) van fer la via Estasen, a la cara nord del Pedraforca. No podem dir res que no s’hagi dit i repetit ja sobre aquesta magnífica via: lògica, elegant, sempre buscant el camí més fàcil i evident (que, a més, està indicat amb marques verdes). Això no vol dir, però, que no calgui parar atenció a cada pas ja que les opcions, sovint, són múltiples, i això pot fer que ens embarquem fàcilment. Nosaltres, per si de cas, vam llegir-nos fins a la nàusea totes les ressenyes que vam trobar a Internet. Tot i així, més d’una reunió la vam haver d’improvisar sobretot a partir del preciós flanqueig del quart llarg: la dificultat disminueix, però tot plegat també es torna menys clar (o almenys així ens ho va semblar a nosaltres).

No està de més recordar, altra vegada, que cal anar amb molt de compte amb la caiguda de pedres. També cal fixar-se molt amb l’aproximació, força perdedora si no us coneixeu la zona (per sort, la placa inclinada on comença la via es veu pràcticament des del refu). El descens, finalment, és del tot penós (malgrat que el camí equipat del Calderer és molt divertit i entretingut) per culpa d’una tartera que, amb el pas dels anys i amb la indiscriminada massificació que ha patit el Pedraforca, es troba pràcticament pelada (fins i tot hi està creixent l’herba en alguns llocs!). En qualsevol cas, res no podria desmerèixer una via com aquesta, que et porta, pels racons i els passos més inimaginables, al bell mig d’una paret immensa, majestuosa, impressionant.