Deixo el cotxe a L’Espunyola, i ja tinc les marques de GR1 a la vista. Les parets del Cingle de Malla dominen les alçades. El dia es presenta molt bé. Pit i amunt. El camí puja ja amb ganes per superar la barrera rocosa. Passo a tocar del Salt de Sallent, que degut a les darreres plujes presenta un magnífic aspecte. Abaix va quedant la gran plana amb tota una varietat de verds. El camí ara es suavitza ja que som en un gran altiplà. Passo a tocar de la gran masia de Capolat amb l’esglèsia de St Martí. Devant tinc la impressionant Serra dels Tossals. El camí cerca un pas enmig dels cingles, i em porta fins el Santuari dels Tossals, en ruïnes, però amb una vista esplèndida al nord, a l’est i al sud. El Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija , el Pedra, el Cadí, el Cap del Verd, el Port del Comte, tot ple de neu, fa goig. A partir d’aquí el camí careneja amb un gaudir sense fi de la vista fins allà on pugui arribar. Pujo al Tossal de Tressera, per alló de pujar a algún lloc. Té un vèrtex geodèsic, però està molt emboscat. Les bones vistes són des del camí. Més endavant s’ofereix un altre gran imatge, la de la Serra de Busa, una vista única. Ara el camí comença a devallar. En el punt que troba una pista asfaltada, deixo el GR1 i segueixo l’asfalt. Sort que es pot retallar de tant en quant. Travesso el Mal Pas, bestial, i aixó que hi ha pista! Al cap de poc i abans d’arribar al Cint, i per evitar més asfalt, em desvio a l’est tot buscant camins en aquella direcció. I n’hi ha uns quants! Però amb paciència i posant-li una mica de temps vaig arribant al punt de partida. En avistar l’esglèsia dels Sants Metges em dic: ja hi som! Deu minuts més i acaba aquesta gran sortida de senderisme. Activitat feta per l'Elies.