Via Ferrata de les Agulles Rodones.

Tot i que no és ben bé escalada... serveix per inaugurar la secció.

El dissabte 26 de febrer vem anar a fer aquesta Via ferrata, que segons sembla està acabada des de mitjans de gener (això diu el seu autor en un fòrum de ferrades a Internet).

Es tracta d'una via ferrata dura i llarga. Hi ha una quantitat important de maniobres com ràpels, ponts de mico, una tirolina, etc.

Hi ha una pila de flanqueigs en desplom, amb poca presa de peu que resulten força obligats de gest i carreguen els braços de mala manera. No s'hi ha d'anar amb gent que no estigui acostumada a aquests tipus de maniobra.

És molt llarga ja que va resseguint tot un cercle d'agulles, si bé es cert que això fa que hi hagi moltes possiblitats d'escapada en cas de necessitat.

La primera part està molt bé, però cap al tercer quart del recorregut tens la sensació de què s'està allargant pel fet de fer-lo llarg i prou; es passa per un terreny que cau tot, i es dóna voltes per acabar allà mateix. La part final, les dues darreres agulles, torna a estar molt bé.

Sabem que vem arribar al final perquè hi havia un rètol que ho deia, sense ressenya hi havia moments en què semblava que es podia seguir donant voltes i més voltes fins no acabar.

Vem fer el recorregut, des que vem entrar a la via fins que vem sortir en quatre hores, i només ens vem escaquejar de la tirolina perquè no duiem politges.

Si voleu anar-hi, a banda del boudrier, el dissipador i el casc, és molt útil portar uns bons guants – es tiba molt de cadenes i sobretot d'acer corrugat-, una cinta express o millor una Daisy Chain sobretot per les sortides i arrribades dels ràpels; i una politja o similar si voleu fer la tirolina. Ah, i unes bones piles!

És una activitat recomanable, i clarament no apta per a no iniciats.

Frederic Casanovas i Lluís Pujol