VIA ESTEL IMPOSSIBLE

El dia 13 d'abril de 1984 surten de Barcelona dos membres de l'expedició,junt am b quasi tot el material; i una setmana després, ho fan els altres dos, per retrobar-se tots plegats a Delhi. Unsràpids tràmits a la Indian Mountaineering Foundation permeten de contactar amb l'oficial d'enllaç; i, el dia segùent, surten en un autobus llogat en direcció a Uttarkashi, Hoc on contracten vint-i-vuit portadors i un cuiner. Després d'un altre dia de viatge per carretera, inicien la marxa d'aproximació que, ascendint parallela al curs del riu Ganges, els portare, després de très jornades, fins al cam p de base, situât a 4.300 mètres, a l'entrada de l'extensa glacera de Gangotri.

Un altre dia, el 27 d'abril, installen el campamen t de base avançât (CBA), a 5.000 mètres, a prop del peu del nostre objectiu: la muralla oest del Bhagirathi-lll (6.455 m), per on pensen obrir una nova via.

Al llarg d'onze dies efectuaran viatges diaris al CBA, on transportaran un total d'uns 400 quilos de menjar, gas i material, a fi que aquest campament sigui autosuficient i que, un cop installats en eli, no calgui baixar al camp de base fins que la via sigui oberta.

Durant vuit dies efectius, realitzen l'obertura del primer terç de roca de la ruta, i l'equipen am b els 300 metres de corda estàtica de què disposen. La roca és un granit extraordinari, am b fissures rectilinies i d'una total verticalitat. S'obre via, exclusivament amb peus de gat, aprofitant les limitades hores de sol que ofereix l'orientació oest del pilar.

L'escalada és mantinguda, i gairebé tota en lliure atlètic. Una zona compacta sera resolta finalment amb diverses maniobres que inclouran un pas d'A0 ,en el quai es ficarà l'unic buri de la ruta per fer un pèndol fins a una reunió d'estreps, de la qual es sortirà mitjançant una penjada bavaresa i una delicada travessia sota uns sostrets.

Mentre una cordada obre via, l'altre aixeca sacs de 30 quilos per la paret, per situar-los al final de les cordes. En aquests dies, es produeixen dues caigudes sense consequències greus.

El dia 16 de maig inicien l'atac final.Deixan el CBA i van a viure a la paret, per tota la resta de l'ascensió. Els 200 quilos de material, situats en el punt més alt assolit, han de permetre una permanencia de dues setmanes a la paret. Per manca de relleus adients, els
bivacs s'efectuen en una hamaca rígida de dues places, penjada de claus, i en una combinació d'hamaques de xarxa i petits relleus pels altres dos.

El segon terç rocallós s'obrirà en tres jornades, per un marcat diedre al-qual s'ha accedit am b una maniobra en arc i un pèndol, i que ofereix una bellissima escalada, amb bastant encastament de punys i alguns curts passos d'artificial, que no hi ha possibilitat d'evitar.

Després de 4 bivacs, efectúen un trasllat de tot el material fins a sobre el diedre central, on, després de recuperar les cordes inferiors, situaran els propers bivacs. És una altra etapa del sistema utilitzat, anomenat «càpsula», el qual funciona bé perqué per ara aconsegueixen que la velocitai del grup sigui molt propera a la velocitai de la cordada que obra via.

El darrer terç rocallós presenta una zona de desploms que conformen el principal problema. Apurant tres jornades al màxim, aconsegueixen de forcar aquest tram i d'arribar fins al peu del terreny mixt. Aquesta part ha estat resolta amb deu llargs combinats de lliure i artificial.
El 24 de maig s'inicia l'atac alpi. Llençen els sacs, amb tot el que no es pot portar a l'esquena, i van a fer el nové bivac al peu del mixt.
El següent dia és emprat a superar una molt precària combinació  d'esquists trencats, grava i neu, en una tensa jornada que finalitza amb un bivac -molt incòmode - a prop ja del glaç.

El 26 de maig, onze dia a la paret, recorren els pendents superiors de glaç, per atançar-se a l'aresta cimera, i arriben al cim, a les 5 de la tarda.

RESUM TÈCNIC :

Expedició Bhagirathi-84

Membres: Joan C. Aldeguer (Pato), Sergi Martínez. Josep LI.Moreno i Joan Tomás.
Obertura de la Via «Estel Impossible» a la paret oest del Bhagirathi-lll (6.455 m), situat en el Garhwall, Himàlaia indi.
Sistema d'ascensió «cápsula», a m b atac alpí final.
Dificultat: E.D., am b quatre passos de VI, i dos d'A3 + .
Desnivell: 1.350 metres. Escalada vertical en magnific granit, excepte una zona perillosa d'esquists al final. Progressió principalment en lliure. Tot el tram granitic obert amb peus de gat especiáis. Hamaques necessáries. Alimentació naturista.
Protecció exterior amb Thinsulate i Goretex.

 Font: REVISTA MUNTUNTANYA 1985 740.pdf