LANZAROTE

SENDERISME: Lanzarote no és precisament una illa on hi hagi una extensa xarxa de senders, com pugui ser La Palma. Tot i això, les poques excursions que es poden fer caminant, allunyades d’amples pistes forestals, són d’una bellesa superba.

En primer lloc us aconsellem els itineraris de la zona del Timanfaya. Dins del Parc Nacional n’hi ha un parell: la ruta Termesana i la ruta del Litoral.

La ruta Termesana cal reservar-la amb anterioritat al Centre de Visitants del parc i l’ofereixen gratuïtament guies oficials interpretadors. Aquest itinerari de 3’5 quilòmetres s’endinsa en la zona volcànica del Timanfaya i podem observar els elements geològics més representatius del Parc Nacional. Us suggerim que reserveu la ruta amb molta antelació doncs ens podem trobar amb llistes d’espera molt importants. Tot i això, la ruta val molt la pena.

La ruta del Litoral també s’havia de reservar al Centre de Visitants, tot i que la nova llei de costes (2010) no ho requereix. Aquesta ruta d’uns 10 quilòmetres ressegueix la costa oest pel bell mig del mar de lava. No us la suggerim especialment i creiem que hi ha zones més interessants a l’illa. En aquest aspecte us recomanem l’ascensió a la Caldera de la Montaña Blanca, situada a la perifèria del Parc Nacional, però no per això exempta de bellesa. Personalment la considero l’excursió més bonica de l’illa de Lanzarote, amb molts més contrastos i panoràmiques que la mateixa ruta del Litoral.

Abans d’entrar en la descripció de l’itinerari m’agradaria donar-vos un parell de consells: primer de tot procureu fer la ruta a primera o a última hora del matí per gaudir de les llums màgiques de la sortida i la posta de sol. És un autèntic espectacle, colpidor i feréstec, veure la diversitat de colors i textures en aquestes hores del dia i en aquestes zones volcàniques. Penseu que difícilment trobarem un paisatge semblant en altres parts del planeta. En segon lloc porteu força aigua. A Lanzarote directament no n’hi ha. No trobareu fonts i fins i tot és aconsellable portar-la embotellada. No cal dir que eviteu caminar en l’hora de la canícula en els mesos d’estiu. Tot i que Lanzarote l’associem al Parc de Timanfaya i al vulcanisme, és una illa molt variada i val la pena fer-hi una incursió. No deixeu de realitzar la ruta dels Volcans amb autocar des de l’Islote de Hilario, visitar les obres d’en César Manrique (en especial els Jameos del Agua i el Mirador del Río), els Hervideros i el Charco de los Clicos, la zona de la Costa i Riscos de Famara i l’illa de la Graciosa, totalment imprescindible. També us suggerim l’ascensió circular al Volcán de la Corona des de Máguez amb visita obligada a la vila de Haria.

CALDERA DE LA MONTAÑA BLANCA (458 m.):

• Desnivell: 300 metres aprox.
• Dificultat: baixa.
• Horari: 2’30-3 hores

Itinerari: Prenem la pista que surt de la carretera LZ-67 al costat del veïnat de Mancha Blanca en direcció SE-E. De seguida, la pista esdevé un senderó recobert de pedretes volcàniques que s’endinsa en el malpaís o mar de lava, sota la mirada atenta de la Montaña Tenézara. Voregem pel nord la Montaña Caldereta i virem cap al S-SE tot guanyant alçada fins assolir el cràter de la muntanya. Resseguim el cràter vers la nostra esquerra fins assolir la punta més alta del volcà (458m.).

La vista és espectacular: al nord-est els riscos de Famara i l’illa de la Graciosa i al sur el mar de Lava esquitxat pels cons volcànics del Timanfaya. Seguim vorejant l’immens cràter fins arribar al seu punt més baix i prenem un sender a la nostra esquerra, tot baixant cap a un petit coll on trobarem una pista forestal. La seguim cap a l’est fins a retrobar el camí de l’anada fins a Mancha Blanca.

VOLCÁN DE LA CORONA (605 m.):

• Desnivell: 500 metres aprox.
• Dificultat: mitjana. Haurem d’anar una mica a quatre grapes en l’ascensió al volcà.
• Horari: 4’30-6 hores

Itinerari: Sortim de Máguez en direcció oest per un senderó que ressegueix una zona de camps abandonats, on els cactus i les plantes que hi trobem ens donen la sensació de caminar pel bell mig d’un jardí botànic. De seguit toparem amb una pista ample que no deixarem fins arribar als Riscos de Famara. Passarem d’una zona més aviat suau i tombada als acantilats espectaculars, erigits sobre la costa de Famara.

Un autèntic itinerari de contrastos. A l’horitzó l’illa de la Graciosa i davant nostre el Volcán de la Corona. Resseguim la pista en direcció NE fins la carretera LZ 201, a la cruïlla de Guinate. A partir d’aquí tenim dues opcions. La primera és resseguir la carretera fins a Ye i pujar al volcà pel nord, que és la ruta més senzilla.

La segona opció és creuar la carretera i fer els últims metres fins al cràter tot anant a quatre grapes en la part superior, per un terreny tarterós i incòmode. Si prenem aquesta segona opció haurem de resseguir part del cràter vers la nostra esquerra fins arribar a la part més baixa del volcà per prendre la ruta normal fins a Ye. El camí passa pel bell mig de figueres i “gerias”, que són els murs de pedra seca en forma de mitja lluna que construeixen per a protegir els ceps del vent. De Ye prenem la carretera en direcció Arrieta fins un revolt força evident on surt una pista a mà dreta que seguirem fins a Máguez.

BTT: Pedales de Lava és una ruta amb BTT que ressegueix l’illa de Lanzarote. L’itinerari es pot efectuar en quatre o cinc dies, bé sigui de manera organitzada o per lliure www.pedalesdelava.com

Deixant a part aquesta ruta us suggerim un itinerari per la Graciosa, que és una illa que està situada al nord de Lanzarote. La Graciosa és un paradís. Un punt i a part. Una descoberta. Arribarem a la Caleta del Sebo amb ferry des d’Orzola i podem recórrer l’illa per una pista que té forma de vuit i la travessa. A la Graciosa sembla que el temps s’hagi deturat. No hi ha ni carrers ni carreteres enquitranades.

Tan sols tres restaurants on podem menjar un bon plat de peix fresc, algun apartothel i botigues de comestibles. La ruta que ressegueix l’illa té uns 30 quilòmetres i pocs desnivells acumulats (300 metres aprox.) i val la pena agafar-s’ho amb calma i deturar-se a les platges de Lambra, Las Conchas i la Cocina.

Deixant a part la bellesa dels seus paisatges ens empaparem d’un ambient d’aïllament únic...sempre i quant no hi anem al més d’agost!

FUERTEVENTURA

Fuerteventura és una illa de contrastos. Per un cantó podem trobar quilòmetres i quilòmetres de platges verges, poblets feréstecs i desolats, paisatges erms i àrids molt semblants a algunes zones del Marroc o al mateix Death Valley; i per altra banda podem trobar macrocomplexes turístics rotllo Marina d’Or, autèntiques colònies d’alemanys, com Morro Jable. Sens dubte, Fuerteventura no ens deixarà indiferents. Autèntic paradís dels surfers! Val la pena visitar la zona de les dunes de Corralejo i el poblet de Cotillo, al nord de l’Illa; Betancúria i els pobles del nucli central de l’illa i el poblet coster d’Ajuy, una autèntica meravella; i la zona de Jandía i Cofete, que considero la part més atractiva de l’illa.

BTT: L’istme sur de l’illa és una autèntica meravella. Desgraciadament haurem de passar per Morro Jable, que és una barrabassada urbanística i un atemptat al bon gust. Però mica en mica, l’itinerari ens farà passar aquest mal tràngol i visitarem poblets autèntics com el Portillo i Cofete i platges increïbles com la de Ojos, la Baja de Juan Gómez o la mateixa de Cofete.

• Distància: 50’6 km.
• Ciclabilitat: 95%
• Desnivell: 700 metres aprox.
• Dificultat: mitjana.
• Horari: 3’30-5 hores
• Aigua: ens podrem abastar a Morro Jable, Cofete o el Portillo.

Itinerari: Sortim de Morro Jable en direcció al port. Abans d’arribar-hi trenquem a mà dreta per una carretera enquitranada que esdevindrà de terra al cap d’un quilòmetre. De seguida s’obre una vall molt àmplia al nord, amb un coll molt evident, que és el que haurem de superar. Deixem la pista principal i virem a mà dreta per un sender molt ciclable (indicadors de 6’7 quilòmetres a Cofete), l’últim tram del qual l’haurem de fer a peu, just abans de coronar. Des del coll albirem la impressionant platja de Cofete. Quilòmetres i quilòmetres de costa verge que contrasten amb la massificada platja de Morro Jable.

A l’oest el piramidal Pico del Fraile i a l’est, en l’escarpada vessant que mor a les platges de Cofete, el Pico de la Zarza, l’elevació més important de Fuerteventura amb 807 metres d’altitud. Baixem del coll per un tram tècnic, al principi, i arribem a Cofete, un poblet especial en un entorn salvatge, i on hi podrem menjar quelcom i abastar-nos de menjar en cas que sigui necessari. Baixem a la platja a fer un capbussó, sempre i quan la virulència de l’Atlàntic ens ho permeti, i tornem a Cofete per la mateixa pista d’anada. Ara l’itinerari es dirigeix cap a l’oest, tot vorejant la base de les muntanyes, i enfilant-se mica en mica per a tornar a trescollar i passar a l’altre vessant de l’illa.

La pista de terra és molt bona i la sensació de pedalar per aquest paisatge és senzillament espectacular. Creuem el coll i comencem un ràpid descens fins a trobar una cruïlla. Prenem la direcció cap al Portillo on us recomanem que degusteu un dels plats típics de l’illa: els “gofios” i el “caldo de pescado”. Un cop al Portillo val la pena arribar-nos fins al far de la punta Jandía i, en acabat, resseguir la costa fins la Punta Pessebre on mor la pista. Val molt la pena fer una parada a la platja de Ojos, un autèntic paradís a cavall de Punta Jandía i Punta Pessebre. Tornem a Portillo i d’allí per la mateixa pista d’anada fins a Morro Jable.